El bodegó cinematogràfic de José val del Omar a la Max Estrella

A partir del mes de febrer de 2018, la Galeria Max Estrella, al carrer Santo Torné, 6, de Madrid, acollirà l'exposició Variaciones sobre una granada de l'artista visual José val del Omar. Pel·lícules, collages, diapositives i diakines d'un artista inventor que ha surfejat durant dècades en els circuits cinèfils, filmoteques i universitats. José Val del Omar va ser un gran creador d'un talent artístic i tecnològic extraordinari. Descobrí la seva vocació pel cinema després d'una estada a París el 1921. De 1932 a 1936 va treballar en les Missions pedagògiques de la II República, rodant uns 40 documentals (la major part dels quals s'ha perdut). Val del Omar va ser contemporani i camarada de Lorca, Cernuda, Zambrano i altres noms d'una Edat de Plata truncada amb la guerra civil. Durant el conflicte va col·laborar en la salvació d'obres d'art del Museu del Prado i de la Biblioteca Nacional. Després de la guerra les noves autoritats el van obligar a col·laborar en algunes filmacions de propaganda del règim. El 1949 va posar en marxa un laboratori experimental d'electroacústica a RNE, on es va fer el primer enregistrament estereofònic d'El amor brujo de Manuel de Falla. Va ser un creient del cinema, fou un il·luminat per nous horitzons que va formular mitjançant les sigles PLAT -que equivalen al concepte totalitzador de Picto-Lumínica-Àudio-Tàctil-. En 1928 va anticipar ja diverses de les seves tècniques més característiques, com l'objectiu de distància focal variable (zoom), incloent el desbordament apanoràmic de la imatge, la sortida fora dels límits de la pantalla, i el concepte de visió tàctil. Aquestes tècniques, com les del so diafònic (que va patentar el 1944) i altres exploracions en el camp sonor, les aplicaria en el seu Tríptic Elemental d'Espanya, que inclou: Aguaespejo granadino (1953-55), Fuego en Castilla (1958-60), i Acariño galaico (1961/1981-82/1995) conclòs pòstumament. Doncs la seva obra i la seva tenaç activitat investigadora -a contrapèl de la incomprensió i l'oblit- no van començar a ser redescobertes fins a poc abans de la seva mort, sent en canvi el principi d'un renaixement que segueix guanyant adeptes. Sin fin, com ell posava al terme dels seus films. Variaciones sobre una granada és un  bodegó cinematogràfic que, a partir d'una composició de granades, combina tècniques d'animació i de pictolumínica.