El bombardeig lleidatà vist per A. Centelles al Museu Jaume Morera

Fins al 21 de gener de 2018, el Museu d'Art Jaume Morera de Lleida acull l'exposició fotogràfica Agustí Centelles i el bombardeig de Lleida. Crònica d'un reportatge. Precursor del fotoperiodisme modern al nostre país, el seu treball com a reporter gràfic durant la República i la Guerra Civil ha estat considerat com un dels llegats visuals més excepcionals de la convulsa dècada dels trenta, no només pel seu valor històric, sinó també pel seu caràcter avançat, compromès i profundament emotiu. Justament, algunes de les seves imatges sobre la guerra han estat sovint comparades amb l’obra d’alguns dels millors corresponsals estrangers que van cobrir el conflicte bèl·lic, com Robert Capa, David Seymour (Chim) o Gerda Taro, amb qui l’autor va compartir l’interès per la proximitat al lloc dels fets, la intuïció de l’instant precís i la composició de l’enquadrament. Com a reporter de guerra, Centelles va realitzar nombrosos reportatges del front d’Aragó i la rereguarda; primer, com a freelance, i posteriorment, en ser mobilitzat a partir del setembre de 1937, com a fotògraf del Comissariat de l’Exèrcit de l’Est destinat a Lleida. Precisament, fou a la capital del Segre on el fotoperiodista va dur a terme un dels seus treballs més antològics, el reportatge sobre els efectes devastadors d’un dels atacs aeris més mortífers de la Guerra Civil, el bombardeig de Lleida del dia 2 de novembre de 1937. Perpetrat per l’aviació feixista italiana, en l’ofensiva contra la població civil van morir-hi més de 250 persones, inclosos mig centenar de nens que en el moment de la funesta envestida de les bombes eren a les aules del Liceu Escolar. Amb motiu del vuitantè aniversari del tràgic esdeveniment, el Museu d’Art Jaume Morera, amb la col·laboració del Centro Documental de la Memoria Histórica (CDMH), institució que actualment custodia l’Arxiu Centelles, presenta per primera vegada el reportatge complet del bombardeig realitzat pel fotògraf català; una setantena d’instantànies que no només revelen els mètodes de treball de l’autor, sinó que posen de manifest que Centelles va saber testimoniar com ningú el drama humà i la violència criminal d’un dels episodis més colpidors de la Guerra Civil a Catalunya. El resultat és una crònica fotogràfica, en sintonia amb el concepte modern de reportatge fotogràfic, que incorpora una nova iconografia de la guerra sense precedents: carrers desolats, edificis esventrats, tasques de desenrunament, cadàvers afilerats i imatges de dolor. En un context marcat per la cobertura mediàtica d’un enfrontament armat en què la imatge fotogràfica es debatia entre la informació i la propaganda, algunes de les imatges més punyents fetes per Centelles es van difondre internacionalment. Més enllà de satisfer la demanda d’imatges sobre el conflicte que reclamava la premsa gràfica d’arreu del món, l’objectiu era influenciar l’opinió pública i sensibilitzar les democràcies liberals dels estralls de la guerra i les polítiques de no-intervenció. Vuitanta anys després, aquestes mateixes fotografies perviuen en la memòria col·lectiva com a icones de la Guerra Civil i símbols universals del dolor i del sofriment humà.