El fet que, poc després de la creació d’El Bòlit (flamant nou Centre d’Art Contemporani de Girona nascut el 2007), s’anunciés el tancament de la Fundació Espais (els problemes financers derivats de la crisi del sector immobiliari n’havien precipitat la defunció), afegia responsabilitat a un projecte –el d’El Bòlit– que naixia destinat a navegar a contracorrent i a bregar, sense voler-ho, amb unes institucions no sempre prou atentes a les necessitats de la cultura contemporània. Malgrat tot, i gràcies a la tenacitat del grapat de persones que el feien possible, El Bòlit (entès com a projecte supramunicipal) ha sobreviscut fins a data d’avui...
Sigui com sigui, i per portar a col·lació el quart de segle d’activitat ininterrompuda de la Fundació Espais, resten per a la història exposicions memorables d’artistes internacionals, però sobretot d’autors propers i necessaris com ara Torres Monsó (Espais era la seva segona casa), Pere Noguera, Marcel Dalmau, Jordi Mitjà, Marcelo Expósito, Francesc Abad, Domènec o Toni Giró, entre molts d’altres; publicacions com ara Papers d’Art i els Premis a la Crítica, o l’ingent esforç per crear un fons documental que, de passada, permetia als estudiants d’història de l’art accedir a materials que brillaven per la seva absència a la biblioteca universitària...
Hi ha alguna cosa de justícia històrica (i potser també poètica) en la recuperació de l’antiga seu d’Espais per El Bòlit. De fet, Carme Sais, directora del centre d’art, n’és plenament conscient: “L’equip d’El Bòlit –confessa– se sent orgullós que la seva nova seu sigui on abans hi havia la Fundació Espais, ja que, d’aquesta manera, recuperem un patrimoni d’art contemporani que havia desaparegut del domini públic, com ara l’espai expositiu i el fons de biblioteca i arxiu de la Fundació Espais.” I encara més: “Justament per això, el nou equipament, tot i que serà la nova seu i domicili d’El Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona, preservarà trets identitaris de la Fundació Espais a mode d’homenatge i en deixarà testimoni en forma de monument. És el cas d’un dels logotips de la façana, que es deixarà a la vista i s’hi afegirà una placa en què es descriurà breument la funció feta i la cronologia de la fundació.” Incorporar la memòria d’Espais al relat contemporani era una assignatura pendent que no podia continuar sent ignorada sense deslegitimar, precisament, el present i el futur de les nostres institucions artístiques.
Què implica el trasllat a la nova seu? D’entrada, millorar la visibilitat i l’accessibilitat de l’equipament: la possibilitat d’accedir a més de 25.000 documents fruit de la integració de l’antic fons de la Fundació Espais amb el propi fons documental i arxiu d’El Bòlit (iniciat el 2008) és una notícia magnífica. La resta d’avantatges són evidents: disposar d’un espai a peu de carrer que centralitzi l’activitat del centre permetrà fer més efectives la munió d’iniciatives, totes encomiables, promogudes des de fa una dècada. I que ningú s’espanti: les sales de la Rambla i Sant Nicolau no només no desapareixen, sinó que s’integren en un triangle que, alhora, dialogarà amb la futura Casa Pastors i el Museu d’Art de Girona. Si a tot plegat sumem el fet que la primera exposició d’aquesta nova era d’El Bòlit es de Mayte Vieta, aleshores la notícia passa de ser magnífica a ser meravellosa.