Art i Dret: consells per invertir en art

Quan es vol invertir en art, ja sigui pel pur plaer d’adquirir-lo o per estricta inversió, hem de tenir en compte una sèrie de punts a considerar:
En primer lloc, que les obres d’art no són ni bons ni accions ni béns ni efectiu, amb els avantatges o desavantatges que això implica.
La seva principal debilitat és que són actius il·líquids. És a dir, quan un col·leccionista o inversor decideix vendre una peça de la seva col·lecció no és tan ràpid convertir en efectiu líquid aquesta inversió, ja que, per convertir-la ràpidament, un hauria d’abaixar molt el preu i això frustraria la inversió.
Per això és important recordar que per vendre en condicions econòmiques òptimes una obra d’art un ha de ser pacient, trobar el moment just, obtenir informació d’obres comparables (per autor, època, mida, temàtica) per poder determinar el millor preu i, per, finalment, saber a qui vendre l’obra.
A més, com a actius reals i tangibles que són, requeriran despeses addicionals de trasllat, emmagatzematge, exposició, restauració, venda i una bona assegurança.
En segon lloc, hem de saber que el mercat de l’art és heterogeni; és a dir, hi ha preferències que van lligades, d’una banda, a diferents disciplines (pintura, escultura, videoart,...) i, d’una altra, a valorar, així mateix, l’estil, l’època, els temes, el colorit, els materials, la mida de l’obra, etc.
Escollir una peça o una altra determinarà el valor futur. Per escollir adequadament, a l’hora de comprar art hauríem de tenir en compte els següents factors de revaloració i criteris objectius que afavoriran l’augment futur en el preu de l’obra.
Així doncs, podem fixar-nos en la reputació de l’autor i la inclusió de les seves obres en museus, institucions públiques o privades o col·leccions privades que ja van adquirir obra d’aquest artista. La conservació de la peça, que implica no només el seu estat actual, sinó com resistirà el pas del temps. La raresa de la peça també és una característica que la converteix en valuosa, o els propietaris anteriors (per exemple, si va formar part d’un esdeveniment històric o va pertànyer a una persona cèlebre o a un prestigiós col·leccionista).
I, en tercer i últim lloc, tenir present que les falsificacions són un risc latent per a qualsevol inversió i que el mercat de l’art, amb la seva escassa transparència, malauradament, afavoreix i facilita la realització de fraus i estafes. Per això és tan important disposar sempre d’un certificat d’autenticitat de l’obra, que serà un plus de seguretat si és una peça única.
Per tot això, és fonamental el lloc on s’adquireix l’obra d’art. És ben sabut que els més recomanats són les galeries, les fires, les cases de subhasta i els marxants de reconeguda professionalitat.
També és bàsic que l’obra d’art disposi de tots els documents legals (certificat d’autenticitat, factura, rebut, contracte de compravenda,...) que donaran seguretat jurídica tant en la compra com en la futura venda.

Il·lustració: Josep Perpiñà.


(*) Sòcia de NIAL. Art Law. Advocada especialista en el mercat de l’art.