Mercat de l'art: Dos actius a Barcelona

Aquesta tardor, Barcelona és escenari de dues exposicions de dos actius del mercat de l’art. D’una banda, la mostra que ha presentat CaixaForum sobre un dels artistes més significatius del mercat internacional, Andy Warhol. L’art mecànic; una exposició que posa èmfasi en la transmutació que va experimentant el conjunt del seu llegat en totes les facetes creatives. Vídeo, instal·lació, disseny, música, televisió, productes publicitaris, pintura, escultura i dibuixos es poden veure en aquesta visió multidisciplinària que l’artista va mantenir al llarg de la seva trajectòria. Acostumo a començar les meves xerrades sobre mercat de l’art citant aquest geni del mercat amb les seves paraules: “Els bons negocis són el millor art. Fer diners és art.” Un eslògan que reflecteix el pensament i l’objectiu que Warhol tenia de l’art en tota la seva dimensió. Pioner en la creació industrialitzada, les seves obres produïdes a través de la Factory, Warhol mai va quedar al marge de polèmiques. La seva immensa producció, entesa com a producte de consum, va estar orientada amb aquest objectiu. Un exemple a seguir per posteriors artistes com ara Damien Hirts o Jeff Koons, deixebles avantatjats del mestre del consum i que avui, més que mai, el mercat de l’art gairebé els exigeix que participin en la Champions League del mercat. Equips de màrqueting, producció, muntatge, promoció... Warhol va crear una indústria cultural l’únic objectiu de la qual era fer diners. 30 anys després de la seva mort, el seu llegat s’incrementa de valor, i es paguen xifres milionàries per les seves obres mentre el mite del dòlar, lamentablement, continua sent el referent per a alguns artistes contemporanis. Els seus 136 milions de dòlars de facturació el 2016 en subhastes públiques el situen en el número 8 del rànquing mundial de vendes, lluny dels 568 milions del 2014 que el van col·locar en la primera posició el 2012/13/14, superant artistes tan demandats com ara Picasso, Gerhard Richter o Francis Bacon. Salvant les distàncies i sense voler fer comparacions, es presenta a la Fundació Vila Casas una àmplia retrospectiva de l’artista espanyola Lita Cabellut (Sariñena, Osca, 1961) la gran desconeguda del públic espanyol. Amb una trajectòria llarga i prolífica, la seva obra ha trobat en el mercat internacional una acollida inaudita i complexa d’explicar. Tot va començar el 2015 en aparèixer en el lloc 333 del rànquing dels 500 d’artistes contemporanis, en el qual va aconseguir unes vendes de més de mig milió de dòlars i un rècord en una obra seva que va assolir els 140.000 dòlars. Al davant només hi ha dos artistes espanyols, Juan Muñoz i Miquel Barceló. El 2016 la trobem en el lloc 2.997 del rànquing general i encara que amb menys facturació diríem que està millor situada. Considerada una de les artistes espanyoles més cotitzades, la seva obra sempre ha estat al marge de les nostres fronteres i no amaga que els “artistes depenen de la ferocitat del mercat”, encara que a ella això li crea estupefacció i prefereix deixar-ho al marge. “L’art està per sobre de les xifres. Només m’interessa la meva creació i transmetre allò que sento i visc”. El seu fulminant èxit a la nostra ciutat deixà perplexos molts davant les cues que hi havia el dia de la inauguració. Després d’una llarga entrevista, ens deixa clar que per fer el que vol necessita envoltar-se d’un bon equip, perquè la seva intenció és arribar al màxim públic possible. La seva ascensió meteòrica en els darrers anys ens fa reflexionar i no sabem bé si la demanda del mercat canviarà les conviccions de l’artista que, ara per ara, haurem de seguir amb deteniment. A la imatge, Lita Cabellut ha inaugurat l’ampliació dels espais expositius de la Fundació Vila Casas.