L'IVAM ha mantingut la tendència de creixement en el nombre de visitants durant 2017 amb un total de 135.748 visites, un increment del 10% respecte al 2016, on n'hi va haver 123.144. Les xifres dels dotze mesos passats contrasten amb les que es registraven el 2014, any en què hi va haver 72.794 visitants, ja que suposen un augment del 80% en les últimes tres temporades.
El programa d'activitats culturals i didàctiques de l'IVAM segueix sent un dels pilars del museu com ho demostren les prop de 40 converses d'artistes, crítics o diferents experts que s'han organitzat durant 2017, o la desena de conferències a càrrec de personalitats de renom internacional en el món de l'art. És el cas de les directores de la Tate Modern de Londres, Francis Morris, la del museu Jeu de Paume de París, Marta Gili, o la de la Fundació Serralves de Porto,; així com la de l'activista i crítica libanesa Joumana Haddad i el director de cinema israelià Avi Mograbi, dins de les activitats de la Càtedra d'Estudis Artístics segles XX i XXI en què participen la Universitat Politècnica de València, la Universitat de València i la Universitat Miguel Hernández d'Elx. O el congrés Imaginar el Mediterrani en el qual es van presentar una vintena de comunicacions, i diferents experts, com el teòric francès Nicolas Bourriaud, van reflexionar sobre el context sociopolític i artístic de la Mediterrània al segle XXI.
En 2017 ha destacat de nou l'aposta pels tallers educatius vinculats a les exposicions dedicades a la col·lecció de l'IVAM en què han participat, de febrer a juny i d'octubre a desembre de 2017, un total de 137 centres educatius de la Comunitat Valenciana, amb gairebé 8.000 assistents de totes les edats a partir de 5 anys. Els diumenges s'ha mantingut l'oferta de tallers familiars amb 35 sessions durant tot l'any, excepte en els mesos de juliol i agost. Prop de 1.000 persones han assistit a les 45 visites guiades per conèixer amb detall les diferents exposicions del museu. Sense oblidar la dotzena de tallers específics que s'han organitzat al llarg de l'any.
Tot gràcies al suport econòmic de la Fundació Obra Social La Caixa per a activitats didàctiques i pedagògiques, que s'ha renovat aquest any. Així com del de Caixa Popular amb la qual s'ha subscrit també un conveni de col·laboració per a la realització de diferents accions culturals. L'IVAM ha signat a més en 2017 un nou conveni amb la Fundació Banc Sabadell, que ha aportat 60.000 euros per a la realització de l'exposició L'eclosió de l'abstracció. Línia i color en la col·lecció de l'IVAM, que es podrà visitar fins a setembre de 2018. Així mateix, s'ha subscrit una addenda al conveni amb les Corts pel qual el parlament valencià ha fet una aportació de 25.000 euros per a l'exposició Anzo. Aïllament.
Per altra banda, 880 obres dels fons de l'IVAM han sortit durant el 2017 dels magatzems del museu per exhibir-se en diferents espais museístics nacionals i internacionals. Entre elles un oli de Gerhard Richter que ha viatjat a la Queensland Art Gallery & Gallery of Modern Art de Brisbane (Austràlia), una escultura d'Alexander Calder que s'ha prestat al Museu Soulages de Rodez (França) o els 25 treballs de Julio González que s'han cedit al Gemeentemuseum de l'Haia (Països Baixos) per a la mostra González, Picasso i amics.
A Espanya, un bon nombre de peces han viatjat a Almeria, Alacant, Barcelona, Castelló, Còrdova, Màlaga, Madrid, Valladolid i Saragossa. Cal destacar la itinerància de l'exposició Construint nous mons, sobre les avantguardes històriques, que ha portat més de 300 obres al Caixaforum de Saragossa, i que enguany es podrà veure al Caixaforum de Palma durant l'abril i al de Sevilla, al setembre. Així mateix, el museu Patio Herreriano de Valladolid ha exhibit 69 obres a la mostra Art pop en la col·lecció de l'IVAM i el Museu d'Art Contemporani d'Alacant (MACA) ha mostrat mig centenar de treballs amb motiu de la itinerància de l'exposició Perduts en la ciutat.
La col·lecció de l'IVAM s'ha seguit enriquint el 2017 amb l'adquisició, per vora 600.000 euros, d'obres de 26 artistes, la meitat d'ells dones. Es tracta de professionals com ara: José Luis Alexanco (Madrid, 1942), ANZO (Utiel, 1931 - València, 2006), Xavier Arenós (Vila-real, 1968), Nadia Benchallal (Orthez, França, 1963), Monika Buch (València, 1936), Pepe Espaliú (Còrdova, 1955-93), Carmela García (Lanzarote, 1964), Dora García (Valladolid, 1965), Daniel G. Andújar (Almoradí, 1966), Joana Hadjithomas i Khalil Joreige (Beirut, Líban, 1969), Rula Halawani (Jerusalem, 1964), Gülsün Karamustafa (Ankara, Turquia, 1946), Chema López (Albacete, 1969), Rogelio López Cuenca (Nerja, 1959), Elo Vega (Huelva, 1967), Ángeles Marco (València, 1947-2008), Rosell Meseguer (Orihuela, 1976), Nico Munuera (Llorca, 1974), Francesc Ruiz (Barcelona, 1971), Zineb Sedira (París, 1963), Eusebio Sempere (Onil, 1923- 1985), Soledad Sevilla (València, 1944), Ahlam Shibli (Arab al-Shibli, Palestina, 1970), Adrián Torres (València, 1982) i José María Yturralde (Conca, 1942).
Entre gener i desembre de 2017, l'IVAM ha inaugurat un total de 13 exposicions: La presència i l'absència. Xavier Arenós; Helena Almeida. Corpus; Cas d'estudi. Daniel Torres. La casa. Crònica d'una conquesta; Les constel·lacions de Julio González; Joana Hadjithomas i Khalil Joreige; Carmela García. Imatges de(l) poder. Cartografia de l'invisible; Cas d'estudi. Robert Frank; Anzo. Aïllament (1967-85); L'eclosió de l'abstracció. Línia i color en la col·lecció de l'IVAM; En rebel·lia. Narracions femenines al món àrab; Nico Munuera. Praecisio; Cas d'estudi. Ignasi Aballí i Please come back. El món com a presó?. Totes elles juntament amb les 3 mostres documentals de la sala de la biblioteca: Josep Renau i la República, Fanzination! Els fanzines de còmic a Espanya, i Somnis il·lustrats. Grans il·lustradors per a lectors menuts.
Tres exposicions de 2017 han estat fruit de col·laboracions internacionals, com ara Helena Almeida, Corpus, coproduïda amb el Museu Serralves de Porto, Joana Hadjithomas & Khalil Joreige, coproduïda amb el Museu Jeu de Paume de París, la Sharjah Art Foundation de Sharjah (Emirats Àrabs) i el Haus der Kunst de Munic, i Please come back. El món com a presó?, en col·laboració amb el MAXXI-Museu Nazionale delle Arti de la XX Secolo de Roma.
A la imatge, foto d'arxiu de l'exposició "Please come back. El món com a presó?"