"Súnyata" de Cristóbal Ortega a la Galeria Miguel Marcos

Cristóbal Ortega (Alhaurín de la Torre, Màlaga, 1970) viu i treballa entre Pequín i Màlaga. La seva formació com a arquitecte, els seus inicis com aquarel·lista i les influències artístiques de l'expressionisme abstracte, es veuen reflectides en la seva pintura més primerenca. Després de la seva exposició a l'Institut Cervantes de Pequín en 2009, decideix instal·lar-se a la Xina, i traslladar a Pequín seu taller de forma definitiva el 2014. La influència del continent asiàtic es manifesta de forma radical en la seva obra més recent i la seva creativitat es veu enriquida per la tradició artística i filosòfica d'aquest país. L'exposició Súnyata es podrà veure des del 9 de gener al 23 de febrer de 2018. L'artista malagueny exposa per segona vegada a la Galeria Miguel Marcos, després de la mostra individual Háptica (abril de 2015) i les exposicions col·lectives Black Box (novembre de 2014 ) i Abstracció (desembre de 2017). La Galeria Miguel Marcos convida l'espectador a delectar-se amb l'exposició sunyata, composta per obra pictòrica inèdita. El títol de l'exposició té relació amb el concepte ancestral de buit, entès a la manera oriental com la potencialitat per a la vida i el canvi. No té a veure amb el no-res total, sinó amb l'essència existencial de tots els éssers i els fenòmens de la natura. La sudoració és la tècnica emprada, que consisteix en la transpiració de la pintura a l'oli a través de les capes de lli que conformen el suport del quadre. Les pinzellades vigoroses i els matisos vibrants apareixen en maridatge amb l'aplicació cromàtica sobre fons neutre. El mateix artista afirma que "la pintura no és un discurs acabat, sinó un procés que va enriquint amb el temps." Cristóbal Ortega considera que en la seva pintura és "més important el que no hi és, que el que està." Una concepció artística en sintonia amb la filosofia oriental. Aquesta línia de pensament es relaciona amb la idea xinesa shen tou, que es tradueix com "allò que ve de darrere". La sèrie sudoracions és una projecció de taques de color i traços energètics en el revers i l'anvers de l'obra, que dialoguen entre si, i que atrapen a l'espectador en la seva conversa. Una conversa que tracta sobre l'harmonia en contraposició amb el caos i la identitat més profunda de l'artista. Cristóbal Ortega concep la pintura com si d'un projecte arquitectònic es tractés. El pictòric remet a l'arquitectònic. Escapa de la rigidesa tècnica i formal i gaudeix del que erràtic i incalculable. Els llenços són resultat de l'impredictible, caracteritzats per la lliure expressivitat en el procés creatiu.
La pintura expressionista de l'artista es mou entre l'anarquia i l'abstracció. L'essencial de les seves obres sorgeix del colorisme, la materialitat i l'expressivitat buscades. Encara que a simple vista la sensació sigui d'un ens desordenat i sense sentit, es tracta d'una obra pensada matemàtica i equilibrada, com una contraposició de forces, protagonitzada per una sensibilitat justificada. Les textures són fons i forma, que jeuen en el més profund de la tela i es desplacen a la superfície visible. A la imatge, detall de Sudoración José Ramón Jiménez, 2016 de Cristóbal Ortega.