"El noucentisme a Barcelona" de Catasús i Puigdollers

El noucentisme va ser un projecte polític i cultural de principis del segle XX que va donar forma a Catalunya i la va incorporar a les societats modernes d’Europa. Amb gran incidència en les arts i l’urbanisme, la ciutat de Barcelona es va transformar gràcies a la intervenció d’artistes i arquitectes de tot Catalunya (Joaquim Sunyer, Joaquim Torres Garcia, Josep Clarà, Josep Puig i Cadafalch, etc.). El llibre és un trajecte interessant per un dels períodes artístics més florits del país i recull la incidència del noucentisme a la ciutat de Barcelona en diversos àmbits: pintura, escultura, arquitectura, art gràfic, jardineria, etc.
Els historiadors de l’art Aleix Catasús i Bernat Puigdollers reivindiquen la petjada i la voluntat renovadora del noucentisme a la ciutat en un llibre divulgatiu. Davant la gran quantitat de bibliografia modernista que es pot trobar a les llibreries, no existeixen pràcticament obres divulgatives i assequibles sobre el noucentisme a Barcelona. Per omplir aquest buit, els joves historiadors de l’art Aleix Catasús i Bernat Puigdollers han escrit a quatre mans el llibre El noucentisme a Barcelona, publicat per Àmbit i l’Ajuntament de Barcelona i amb abundants il·lustracions, que explora les traces noucentistes a la ciutat.
El noucentisme va néixer amb voluntat de modernitat, amb ganes d’escombrar l’art pompier, i no tan sols amb voluntat de superar el modernisme com esquemàticament se sol creure. Quan el noucentisme s’estava formant, el concepte d’avantguardisme artístic no existia encara, ja que el noucentisme naixia tot just, més o menys, quan el cubisme també s’iniciava, i ho feia d’una manera encara molt críptica, sense sospitar que al cap d’uns anys aquella obra estranya de Picasso, Les senyoretes d’Avinyó, seria considerada per tothom la pedra fonamental de la nova pintura mundial.
El llibre d’Aleix Catasús i Bernat Puigdollers, dos autors joves experts en els aspectes i les característiques de l’art de l’època, no rellisca cap al tòpic. El noucentisme –exactament igual que el que havia passat abans amb el modernisme– no es traduïa en l’art com un estil únic o homogeni, sinó com un conjunt de respostes plàstiques, emparentades però diferents, a un estat d’opinió sorgit del caliu del catalanisme i de les ganes de renovar el país de dalt a baix. Catasús i Puigdollers no han fet una simple síntesi de coses sabudes, sinó que han incorporat diverses troballes inèdites al seu text. El modernisme és fruit de la burgesia, és la burgesia la que es fa les cases, la que construeix el Palau de la Música, la que encarrega els edificis industrials i compra els seus quadres. En canvi, el noucentisme és l’intent de fer de Barcelona una capital europea, i això implica tothom.