Art i Música: Jazz World Photo

Jazz i fotografia s’han donat la mà al llarg dels anys en un viatge compartit entre dues de les arts més populars de la nostra cultura. La música jazz ens ha arribat no només a través de glorioses actuacions en directe i discos imprescindibles, sinó també a través de les imatges, en blanc i negre majoritàriament, que les càmeres de nombrosos fotògrafs van captar en petits clubs, enregistraments o moments casuals. Les imatges de John Coltrane, que, capturades per la càmera de Chuck Stewart, van contribuir a dimensionar el saxofonista com un mite més enllà dels cercles jazzístics; també la candidesa de Chet Baker, reflectida per Bob Willoughby, ens apropa una imatge primerenca del geni; Herman Leonard és gairebé tan conegut i apreciat com els nombrosos músics que va retratar... A casa nostra, Albert Nel·lo, Jaume Tauler o Martí Artalejo, per posar només alguns noms immediats, han reflectit l’essència del jazz en viu amb emoció. Com un aparador de la fotografia de jazz actual, naixia l’any 2014 el Jazz World Photo a la petita ciutat de Trutnov, a la República Txeca, a través dels fotògrafs Patrick Marek i Ivan Prokop i Tomás Katschner. Cada any uns 200 fotògrafs d’arreu del món presenten les seves imatges dedicades al món del jazz, entre les quals surten les tres fotografies guanyadores en cada edició. Aquest any, el màxim reconeixement ha estat per a l’ucraïnès Oleg Panov, amb una impactant i bella imatge del bateria Frank Parker presa a la Libraria Speak Easy de Lviv. Cada any, el jurat també escull trenta imatges destacades que formen part d’una exposició itinerant que viatja per festivals de jazz i sales d’exposició de diversos països, i que té una empremta permanent en un impactant catàleg imprès. Els guanyadors es donen a conèixer durant la celebració del festival Jazzinec d’aquella ciutat txeca. En paraules dels seus organitzadors, el Jazz World Photo “és un projecte sense ànim de lucre que té com a objectiu promoure la fotografia i el jazz en el context de gèneres relacionats, com ara el blues, el funk o les músiques del món”. I és que, els darrers anys, els festivals de jazz d’arreu del món s’han obert a altres estils propers i vinculats. Tot i que moltes d’aquestes fotografies de jazz han ocupat algun espai als mitjans de comunicació, poques vegades es posa l’accent en l’artista que hi ha al darrere de la càmera. Tendim a recuperar els grans fotògrafs de la història, però deixem de banda els que actualment documenten l’escena jazzística del moment. Una tasca anònima, o fins i tot invisible, com diu la fotògrafa argentina i finalista en l’edició d’aquest any Laura Tenebaum: “El fotògraf ha de ser invisible per poder entrar dins l’ànima del fotografiat.” A la imatge, Oleg Panov. El bateria Frank Parker a la Libraria Speak Easy de Lviv.