Marc Montijano convida a reflexionar sobre la violència masclista

Dia 18 de gener del 2018, vuit del vespre. Mentre a la part superior de la seu de Factoria d'Art i Desenvolupament de Madrid se celebra la inauguració de l'exposició Relíquies des de la perifèria de l'artista Marc Montijano, al soterrani, a manera de cripta, té lloc una performance titulada De cos present. Una dona nua jeu estirada a terra, està immòbil, amb un sac cobrint-li la cara i envoltada de cordes. S'accedeix a l'espai a través d'una escalinata estreta, la llum de la sala és tènue. L'ambient canvia radicalment. Estem davant del que sembla un cadàver, un cos inert, acompanyat per flors blanques i onze espelmes votives vermelles que dringuen i impregnen l'espai d'olor a cera. Entre les flors hi ha una còpia de la fitxa resum amb les dades provisionals de víctimes mortals per violència de gènere, emès pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. 2017 es tanca amb un balanç demolidor de 49 dones assassinades, tres casos més en investigació i 24 menors orfes. Marc Montijano es contraprograma, per llançar una reflexió sobre l'alarmant xifra de víctimes per violència de gènere durant l'any passat a Espanya. Un nombre intolerable d'assassinats masclistes amb els quals convivim amb normalitat. A la part superior de la galeria continua la inauguració tal qual, amb el lògic to festiu, sense importar el que esdevé a sota. Una metàfora de la realitat. L'acció no ha estat anunciada als assistents a la galeria que contemplen amb una copa a la mà les fotografies, dibuixos, instal·lacions i fins i tot una petita acció que està tenint lloc, amb un model introduït en una obra en forma de cub. Com el mateix artista ha explicat: "La meva idea era no anunciar la performance, llevat de les persones directament implicades, ningú sabia res. No volia que estiguessin previnguts i amb unes idees preconcebudes, no és un acte festiu, ni un espectacle, vull denunciar una trista realitat. Quan els assistents a la inauguració baixin a la "cripta" i vegin el cos a terra, vull que senten un cop intern, un impacte visual que els convidi a reflexionar. Volia forçar aquest contrast entre els dos ambients, hi ha una realitat paral·lela terrible en què estan immerses moltes dones, i a la qual només prestem atenció quan el resultat ja és irremeiable". El tema de la violència masclista ha estat tractat en altres ocasions per aquest artista, de fet, la primera performance del projecte Metamorfosi, duta a terme el 27 de juny de 2010, va sorgir per denunciar la violència cap a la dona.