Ariel Schlesinger i Wilfredo Prieto a NoguerasBlanchard

NoguerasBlanchard presenta del 20 de gener al 10 de març al seu espai de Madrid, Doctor Fourquet 4, Thank you, gràcies, una exposició d'Ariel Schlesinger i Wilfredo Prieto. Després de la seva primera col·laboració al Centre of Contemporary Art de Tel-Aviv reprenen el diàleg sobre les connexions possibles entre objectes, esdeveniments, obres d'art o artistes, una preocupació recurrent en la investigació de Schlesinger, qui en aquesta ocasió proposa l'amistat com un dels possibles criteris operants en la tasca de curadoria. A diferència del seu primer projecte conjunt, en què tots dos van treballar en la conceptualització de les obres, a Thank you, gràcies els artistes han decidit no consultar-prèviament, desconeixent les peces presentades per l'altre fins al moment del muntatge. Aquesta reflexió sobre l'obra a partir de l'altre suposa un exercici d'autoconeixement en què tots dos artistes creen un sol cos (expositiu) imaginant l'obra de l'altre en base al que l'altre espera de la seva. Això provoca un joc de rols en què les qüestions d'autoria es dilueixen i on no queda clar qui construeix i qui està sent construït. L'exposició permet aprofundir en la intertextualitat subjacent a la producció de tots dos artistes, obligant-los a conviure sota unes condicions molt particulars, afavorint el sorgiment de connexions entre elements que a priori podien no tenir-les. Segons Schlesinger, Thank you, gràcies permet generar un espai en el qual es descobreixen relacions entre els treballs de tots dos a partir de l'amistat, de les seves converses, de les exposicions passades, de la similitud dels objectes utilitzats -com el pal o la ampolla-, tot i les diferents tècniques de què se serveixen. Fins i tot si aquests nexes no es trobessin, el procés resultaria igualment positiu, dotant de riquesa al projecte. La connexió entre Schlesinger i Prieto subsegueix l'apropament humorístic i inventiu similar pel que fa als materials quotidians. Tots dos pertanyen la mateixa generació i també comparteixen la mateixa articulació de l'art conceptual, allunyant els objectes de la seva funció inicial, del seu context o de la seva forma natural a través d'operacions poètiques. Aquí, no interessa l'acabat perfecte sinó el fet que els artistes adopten estratègies similars a les del bricoleur de què parlava Levi-Strauss. Generen una nova enginyeria del readymade sotmetent els objectes a un petit contratemps, duplicant així la seva potència com a objectes artístics. A la imatge, cartell de la mostra.