Biblioteques infinites es concentren a l'Arts Santa Mònica

L'Arts Santa Mònica, la Rambla 7 de Barcelona, presenta del 30 de gener al 23 d'abril de 2018 la mostra Biblioteques insòlites comissariada per Glòria Picazo que compta amb la participació dels artistes Ignasi Aballí, Col·lecció Alias, Clara Boj, Diego Diaz, Fernando Bryce, Iñaki Bonillas, Antònia del Rio, Enric Farrés-Duran, Dora García, Javier Peñafiel, Juan Pérez Agirregoikoa, Francesc Ruiz i Oriol Vilanova Aquest projecte expositiu parteix del que ha suposat la Biblioteca com a espai que ha custodiat i continua custodiant el coneixement reunit i emmagatzemat per la humanitat a través dels segles. Observem la Biblioteca com la història d'una quimera, d'una il·lusió, d'un somni impossible, ja que entendre-la com un contenidor susceptible d'incloure tota la memòria del món, sempre acabarà sent una “utopia inabastable”. Però existeixen moltes possibles derives d'aquest concepte de Biblioteca total, que les podem trobar a les biblioteques personals, diverses, subjectives, anàrquiques i insòlites, si les analitzem des dels cànons que regeixen per als professionals de la biblioteconomia. “Biblioteques insòlites” reuneix en un mateix projecte la idea de “biblioteca infinita”, insaciable, sempre canviant i oberta a tota mena de coneixements, amb aportacions realitzades per artistes contemporanis, que a partir de finals de la dècada dels seixanta i fins a l'actualitat, han revisat la idea de biblioteca, d'arxiu i del llibre com a font inesgotable de coneixement i s'han interessat per les edicions d'artista, una modalitat artística que, malgrat la seva aparent marginalitat, en tots ells ocupa un lloc rellevant en el seu discurs estètic. Si considerem la Biblioteca com l'espai en el que tots els sabers es concentren, la Biblioteca com a espai cultural i al seu torn democràtic per excel·lència, des que a mitjans del segle XIX sorgissin les biblioteques públiques, sens dubte hem d'abordar el tema des d'aspectes tan diversos, com la importància de l'espai arquitectònic, la singularitat dels seus fons bibliogràfics, però també des de la possibilitat de percebre-la com un espai mental, com la va imaginar Jorge Luis Borges, com un espai en el qual els sabers es desborden i les incerteses ens desconcerten davant de la idea de “biblioteca infinita”. Biblioteques mítiques com la d'Alexandria, particulars i subjectives com la de Michel de Montaigne, utòpiques com els projectes arquitectònics d'Étienne-Louis Boullée al segle XVIII fins a acceptar i qüestionar el “núvol” com aquest arxiu descomunal que recull la quantitat ingent de dades generades per la societat actual, configuren el camp de reflexió sobre el qual se sustenta aquesta exposició. Els artistes seleccionats presenten les seves edicions d'artista i per a això han dissenyat el seu propi espai expositiu en funció de com desitgen integrar l'espectador a la consulta de les seves edicions. El projecte mostra una selecció de “biblioteques personals” en les quals es trobaran reunits edicions d'artista, llibres de referència, dibuixos i objectes personals, en definitiva, una cosa similar que podríem trobar a la nostra pròpia biblioteca. Així mateix, en un espai central del recorregut expositiu es troba el que a la biblioteca va nomenar “Infierno”: una sala de reserva en la que antany s'aïllaven aquelles edicions singulars, de gran valor, prohibides, consultades només per bibliòfils. A la “Sala de Reserva” de “Biblioteques insòlites” es troben reunides edicions d'aquells artistes que en la dècada dels seixanta i setanta van contribuir amb les seves propostes a donar un nou significat a les edicions especials, un espai amb llibres d'artista de referència exposats com un veritable “tresor de bibliòfil”. A més del nivell 2 de l'Arts Santa Mònica, Biblioteques insòlites té dues intervencions externes: - A l'Ateneu Barcelonès (C/ de la Canuda, 6) a càrrec d'Enric Farrés. - A ELISAVA Escola Universitària de Disseny (Rambles, 30-32) a càrrec de Francesc Ruiz. A la imatge, obra d'Antònia del Rio.