La Fundació Mapfre presenta l'obra de Ed Van der Elsken

La Fundació Mapfre ha presentat el dia 23 de gener, a Madrid, l'exposició del fotògraf Ed van der Elsken (Amsterdam, 1925 - Edam, 1990), un dels més importants fotògrafs dels Països Baixos. Ed van der Elsken, és una figura única a la fotografia i el cinema documental del seu país. El seu treball experimental, expressiu i socialment compromès, capta l'esperit de l'època al llarg de les quatre dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial. La seva personalitat queda reflectida en nombrosos autoretrats i en la relació que entaulava amb els seus personatges. Va ser un fotògraf de carrer que va treballar en diferents ciutats de tot el món -París, Amsterdam, Tòquio- buscant el que ell anomenava «la seva» gent, persones autèntiques que sovint es troben en els marges de la societat. Aquesta retrospectiva inclou 200 fotografies, moltes d'elles ja icòniques, així com els seus llibres, fragments de les seves pel·lícules i presentacions de diapositives creades a partir de nombroses fotografies en color com Tòquio Symphony. A la mostra també es troben fulls de contactes, dibuixos i maquetes d'algunes de les seves obres més rellevants, així com documents personals, cartes i notes, que ofereixen al públic una visió molt particular sobre la seva forma de treballar i la seva personalitat. El recorregut de l'exposició comença amb París & una història d'amor a Saint-Germain-des-Prés en la qual es troben les imatges que va realitzar l'artista mentre va viure a París. Es tracta d'una etapa en què es va enamorar de l'entorn urbà de la ciutat i es va centrar en els artistes de carrer, vagabunds, amants al costat del Sena, manifestacions i cartells publicitaris. També recull les instantànies que va fer quan va conèixer a la ballarina Vali Myers i als seus amics amb els quals va adoptar un enfocament radicalment nou i personal que el va portar a fotografiar els bohemis del barri Saint Germain-des-Prés, principalment durant la nit. També destaca la secció Amsterdam, on es troben els treballs realitzats a la seva ciutat natal, en la qual es va dedicar assíduament a la fotografia de carrer i on va desenvolupar el seu interès pels joves rebels i els personatges atípics. Durant la seva estada a la capital holandesa filma per al Stedelijk Museum, l'exposició Dylaby. A més, realitza Welkom in het leven, relleu kleine (Benvingut a la vida, petit), el seu primer llargmetratge documental per a la televisió, pel·lícula autobiogràfica que mostra la seva dona embarassada i el seu fill gran, així com el seu barri de Nieuwmarkt; Lieverdjes (afectes, 1963) i Fietsen (Ciclisme, 1965). El 1970, van der Elsken abandona Amsterdam per instal·lar-se en una granja, pròxima a Edam. La pel·lícula De verliefde camera (La càmera enamorada, 1971) se centra sobretot en els encàrrecs fets a l'estranger per a la revista Avenue. Així mateix, realitza una sèrie d'imatges Avonturen op het land (Aventures al camp, 1980) com a homenatge a la flora i fauna i als habitants dels voltants de la seva granja a Edam en les diverses estacions. També va publicar un llibre amb el mateix títol. Japó, una altra de les seves seccions més representatives, inclou les fotografies preses durant la seva primera visita a Tòquio a finals dels anys cinquanta, que mostren temes típicament japonesos com els lluitadors de sumo, les inclinacions en saludar-se i les increïbles empentes que solen produir-se en les portes dels vagons de tren. Van der Elsken no només va fotografiar costums recatades i actituds educades, sinó que també va immortalitzar la incorporació d'aquest país al consumisme i la cultura juvenil. A Tòquio Symphony s'exhibeix la presentació audiovisual sobre aquesta ciutat, en la qual van der Elsken va treballar en l'última etapa de la seva vida. Es tracta d'un projecte que es va acabar pòstumament utilitzant les seves diapositives en color i els seus enregistraments d'àudio i que es va mostrar per primera vegada el 2010. L'exposició es tanca amb Bye, dedicada a la seva última pel·lícula, i en la qual el fotògraf exerceix de protagonista i de cambra. El tema principal és el càncer en fase terminal que li diagnostiquen el 1988 i que decideix documentar a través d'un relat on explica el progrés de la seva malaltia. Es tracta d'un autoretrat personal i íntim en què el fotògraf expressa obertament la seva tristesa, la seva por, el seu dolor i la seva ira. En la roda de premsa han participat la comissària de la mostra Hripsime Visser, conservadora de fotografia del Stedelijk Museum a Amsterdam; i el director de cultura de Fundació Mapfre, Pablo Jiménez Burillo. A la imatge, Ed van der Elsken. Girl in the subway, Tokyo. [Noia en el metro, Tòquio], 1981. Copia a la gelatina de plata, 23,7 x 30,9 cm. Nederlands Fotomuseum / © Ed van der Elsken / Collection Stedelijk Museum Amsterdam.