Enric Farrés Duran juga a mirar al Bòlit

El Bòlit i Bòlit_StNicolau presenta del 27 de gener al 23 d’abril de 2018 Rés és meu d'Enric Farrés Duran a cura de Cèlia del Diego. Eldissabte 27 de gener de 2018 a les 12h el Bòlit_StNicolau acull la inauguració de l’exposició Res és meu de l’artista palafrugellenc Enric Farrés Duran. L’acte es trasllada a continuació a l’espai Bòlit del Pou Rodó on també es desplega la mostra. L’exposició ha estat comissariada per Celia del Diego, directora del Centre d’Art La Panera de Lleida, amb qui s’ha coproduit la mostra. Es tracta d’una adaptació, amb incorporació d’obres noves creades específicament per Girona, de l’exposició lleidatana que es va titular “Una exposició de mirar”. Rés és meu proposa una singular revisió de l’acció de mirar i del concepte d’autoria a través de les obres i instal.lacions que ofereix Farrés Duran (Palafrugell, 1983) als dos espais del Bòlit de Girona. L’exposició té referències locals (presenta un manuscrit inèdit de l’escriptor Josep Pla i un váter ocult de Torres Monsó) i brasileres. Per començar es presenta amb un disseny gràfic que remet al cartell d’Antonio Maluf per a la primera Bienal de Sao Paulo i es tanca amb la samba que del final del Res és meu (obra de teatre enregistrada a Hangar). Enmig de les dues obres esmentades, una escultra homenatge a l’arquitecta Lina Bo Bardi es desplega amb els seus famosos displays, dissenyats per al MASP (Museo de Arte de Sao Paulo), un suport expositiu que activa, mitjançant un peu de formigó i una estructura de vidre, la transformació de les peces exposades, que passen de imatge a objecte, observable des de més angles, alliberant les parets. Parets que són claus de l’itinerari expositiu, com diu la crític d’art Marina Vives en el text de sala, i que connecten dins i fora, permetent espiar des de l’interior a l’exterior. Parets atravessades per la mirada per mirar com pel forat de la paret – amb aquella distancia que permet veure diferent les coses més quotidianes. Parets a les que cal enfilar-se per veure-hi (Váter de Torres Monsó); o parets i la seva absència (Objecte ficció #un display discapacitat) especialment notòria al Bòlit_StNicolau.” Farrés Duran vol mostrar, també, el revers de les obres a partir d’una selecció de quatre peces del Museu d’Història de Girona, qüestionant els mecanismes pels quals una obra és obra d’art. A Quadre per ser vist, Jordi, juga amb unes taules de treball que, col·locades en vertical passen a ser quadres propers a l’expressionisme abstracte. Mentre que a la Biblioteca sense títols, a l’espai de documentació del Bòlit, els llibres estan girats per tal d’esborrar-ne el títol, la marca, el rastre, el nom i és allí on també, com a revés, es mostra el recull de les publicacions especials i llibres d’artista del mateix Farrés Duran. Enric Farrés Duran pensa les exposicions com una totalitat i com un recorregut que cal transitar i entendre, amb múltiples capes d’interpretació que es superposen o entrecreuen a partir de molts de referents. Totes les obres composen un univers de joc i intriga entre el que mires i el que veus, el que saps o el que imagines, el que és dret i el que està a l’inrevés, el que és d’algú i el que no és de ningú, el que té autoria i el que anònim, invisible o insignificant, aparentment, si no es mira. I per últim, durant el muntatge (moment que és el revers d’una exposició), s’executarà un espectacle escènic aquest dijous 25 al Bòlit_StNicolau, amb un públic arrenglerat en dues fileres de cadires mirant-se de cara, amb un espai amb res enmig, únicament il·luminat pels focus de l’escena intensificant el buit abans que comenci tot. Enric Farrés Duran (Palafrugell, Girona, 1983) és un narrador d’històries en les que la realitat i la ficció s’acaben trobant i modificant. El seu treball s’articula a partir d’investigacions, coincidències i trobades fortuïtes i de la possibilitat de realitzar connexions entre diferents llocs, objectes i circumstàncies. Farrés Duran crea narratives que revelen relacions amagades i inesperades, que de vegades impliquen temps i llocs diferents. El relat -narrat i escrit- juga un paper essencial en aquests processos, i les informacions que aporta són essencials per a poder apropar-nos al procés i a les connexions que estableix. Els seus projectes es formalitzen en instal·lacions, recorreguts comentats, visites guiades, llibres i vídeos. A la imatge, cartell de la mostra individual "Rés és meu" d'Enric Farrés Duran (detall).