Edgar Martins busca les empremtes del passat a la galeria Pilar Serra

La galeria Pilar Serra, carrer Santa Engracia 6 de Madrid, presenta de l'1 de febrer al 17 de març de 2018 la mostra individual d'Edgar Martins, Siloquies and Soliloquies on Death, Life and Other Interludes. Edgar Martins, nascut a Evora (Portugal) el 1977, va créixer a Macau i el 1996 es va traslladar al Regne Unit, on va completar un BA Photography al London College of Printing & Distributive Trades, així com un MA en Fotografia al Royal College of art de Londres. Ha rebut nombrosos premis com el New York Photography Award en 2008. En 2009 va ser premiat amb el prestigiós BES Photo Prize (Portugal) i el Sony World Photography Award en la categoria de paisatge. El 2010 va guanyar el 1r premi en Fine Art Abstract Category així com l'International Photography Awards. Va ser seleccionat per representar a Macau (Xina) a la 54 edició de la Biennal de Venècia. Edgar Martins s'incorpora a la nòmina d'artistes de la galeria i exposarem part d'aquest seu últim projecte a la fira d'Arc, en un estand compartit amb José Manuel Ballester, i en el nostre espai de la galeria. El projecte que presenten va començar a prendre forma durant la investigació duta a terme per l'artista a l'Institut Nacional de Medicina Legal i Ciències Forenses de Lisboa durant tres anys i va ser presentat per primera vegada en el MAAT -Museu d'Art, Arquitectura i Tecnologia / Fundació EDP, en 2016. en aquest treball d'investigació s'uneixen imatges extretes de l'arxiu personal de l'artista al costat d'imatges trobades en dit Institut. El projecte vol posar en relleu els actes de mirar i representar; a primer cop d'ull es proposa escrutar, exposar i mantenir en tensió moltes de les contradiccions i problemes inherents a la representació de la mort, especialment la mort violenta, mentre tracta d'entendre el paradoxal però molt fonamental paper que la Fotografia ha jugat en la seva intel·ligibilitat i comprensió. No obstant això, aquest treball és tant sobre la mort com sobre el llenguatge fotogràfic i semiòtic; en aquest sentit pretén estendre el concepte de Destinerrance, encunyat per Derrida en relació a la seva obra La Carte Postale, en què cada carta, cada missiva, segons suggereix ell, s'arrisca a acabar en el lloc equivocat, a ser mal interpretada, a arribar a una adreça errònia ... Cada carta escrita arriba també a ser una carta morta, roman encallada a l'oficina de cartes mortes, no retornades al remitent, adreces no trobades, a causa de la inherent qualitat de l'escriptura de separar-se de l'autor, de circular i continuar amb tot el seu significat molt després de la seva mort. Martins estén aquesta noció no només a les notes de suïcides, sinó també a les eines emprades per l'suïcida, i, més important, a la Fotografia. Les fotografies i projeccions que exposa a la galeria i en l'estand de la propera fira d'Arco són molt variades i cadascuna d'elles ens explica una història o mostra un objecte que l'artista fotografia buscant en ell l'empremta del passat. Edgar Martins va poder disposar de gran quantitat de material mai abans investigat, que l'Institut va posar a la seva disposició. A la imatge, obra d'Edgar Martins.