Els 250 dibuixos i pintures originals d'aquesta exposició constitueixen un homenatge del pintor Francesc Artigau (Barcelona, 1940) a la novel·la Tirant lo Blanc, el gran clàssic medieval dels llibres de cavalleria i cim de les lletres catalanes.
L'obra de Joanot Martorell (Gandia, 1413 -València, 1465), considerada per crítics i especialistes com la gran precursora de la novel·la moderna, va veure la llum en sulengua original a València el 1490, on va ser impresa por el alemán Nikolaus Spindeler. En 1497 es va publicar a Barcelona la segona edició, que va ser iniciada pel llibreter Pere Miquel i, a la mort d'aquest, acabada per l'impressor castellà Diego de Gumiel. Quan va tornar a Castella va publicar Gumiel a Valladolid en 1511 la versió castellana de l'obra, que va aparèixer sota el títol de Tirant lo Blanc, però sense esmentar el nom de l'autor ni indicar que es tractava d'una traducció.
Cervantes, que probablement va conèixer el Tirant per aquesta versió anònima castellana, es va sentir tan encisat per l'obra, que en el seu immortal Quixot (1605), en el cèlebre capítol de la crema dels llibres, li va retre un etern tribut en qualificar-la com "el millor llibre del món "i salvar-la de la foguera. Entre els il·lustres defensors de Tirant lo Blanc es troba també l'eminent medievalista Martí de Riquer (Barcelona, 1914-2013), que defineix el llibre de Martorell com la millor novel·la del gènere cavalleresc i veu en ell un fidel reflex de la vida cavalleresca de mitjan segle XV. Un altre insigne valedor de la novel·la, Mario Vargas Llosa (Arequipa, 1936), enalteix en els seus brillants assajos sobre la monumental obra la seva exuberant riquesa, el seu realisme quotidià, la insòlita llibertat eròtica i sensual així com el natural tractament dels desitjos humans.
En Tirant lo Blanc es reflecteixen elements de la vida del mateix autor i de la seva època. El cavaller Joanot Martorell va tenir una existència agitada, jalonada per desafiaments, plets, llancis amorosos i infortunis econòmics, fets que contrasten amb la seva condició d'escriptor culte i cosmopolita, dotat d'una prodigiosa imaginació. La seva biografia ens mostra a una personalitat que ha llegit molt i viatjat per Europa i la Mediterrània, amb perllongades estades a les corts de França, Anglaterra, Portugal i Itàlia. La trama de Tirant lo Blanc es desenvolupa en aquests escenaris i en els territoris del nord d'Àfrica i l'Imperi Bizantí. Aquest nucli de la grandiosa novel·la se centra en les gestes bèl·liques del cavaller Tirant i en la història d'amor que viu amb la princesa Carmesina, filla de l'emperador de l'Imperi Grec.
Francesc Artigau, un pintor literari
Després d'un aprenentatge inicial d'arts i oficis, el reconegut pintor català Francesc Artigau (Barcelona, 1940) va cursar els seus estudis artístics a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi. De 1975 a 2009 ha exercit la docència a l'Escola Eina i de 1988 a 2005 ha estat professor a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Actualment viu i treballa a la seva ciutat natal.
Una part molt significativa de la tasca pictòrica de Francesc Artigau està inspirada en temes de caràcter literari, èpic o mitològic, conseqüència probable de la seva primerenca vocació lectora i el seu especial interès pels grans clàssics de la literatura.
Entre les preferències literàries de l'artista ocupa un lloc d'honor el gran clàssic de la novel·la cavalleresca Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell (Gandia, 1413-1415 - València, 1465). La passió per aquest llibre va arrossegar a Artigau a llegir-lo en repetides ocasions. Les incursions en el desbordant cosmos literari de l'obra van ser alimentant-hi un irrefrenable desig: el traslladar amb els seus pinzells el contingut del text al seu propi llenguatge visual de la pintura.
Francesc Artigau és un profund coneixedor del clàssic de Joanot Martorell i de les circumstàncies i maneres de vida de l'època. Estudiós dels personatges i la trama literària i versat en els escenaris geogràfics, els estils arquitectònics, l'estètica urbana i les modes i usos dels llocs i les seves gents, ha elaborat Artigau per Cercle de l'Art una fascinant recreació visual de la narració de Martorell .
Les 250 aquarel·les i pintures a la caseïna de l'exposició constitueixen el nucli essencial d'un conjunt de 370 originals que l'artista va realitzar en 2005 i 2006 per il·lustrar una futura edició bibliòfila de la monumental novel·la. La selecció mostra una refinada i subtil interpretació visual d'un text literari fonamental. La feliç sintonia entre les imatges del pintor i les paraules de l'autor s'assembla a una còpula amorosa d'art i literatura. La narració pictòrica d'Artigau es converteix així en un apassionant recorregut visual pels moments estel·lars del millor llibre del món.
El catàleg, de 84 pàgines, editat amb motiu de l'exposició, està profusament il·lustrat i inclou textos de Martí de Riquer, Mario Vargas Llosa, Rafael Bertran, Joan Santanach i Francesc Artigau.
L'exposició es podrà veure al Cercle de l'Art del carrer Princesa, 52 de Barcelona de l'1 de febrer al 24 de març del 2018.