Glòria Muñoz exposa 'Interior-exterior' al Castell de Benedormiens

El dia 4 de juliol a les 20h. s'inaugura al Castell de Benedormiens de Castell d'Aro l'exposició Interior-exterior de Glòria Muñoz. La mostra es podrà visitar fins al 2 d'agost, de dimarts a divendres, de 28 a 21 h. i els caps de setmana i fesius, d'11 a 13 i de 18 a 21 h. La mostra recull un conjunt important de l’obra realitzada per la pintora al llarg dels darrers quinze anys, centrat en els seus eixos principals de treball: el paisatge, les escenes d’interior i el bodegó. Tanmateix, limitar la pintura de Muñoz als gèneres clàssics de la pintura seria un error. Si bé és cert que la seva obra és continuadora de la tradició, està en una constant indefinició, en un fràgil equilibri que, paradoxalment, la defineix. No en va, el conjunt de l’exposició s’engloba sota el títol Interior-exterior. Aquesta dualitat és constantment present en la seva obra. Damunt les teles es dissipen els límits de l’espai físic i s’estableixen diàlegs constants entre el buit i el ple, entre la quietud i la rauxa, entre la forma i l’informe. A través dels atuells que agrupa damunt una taula, de la llum que s’escola entre els vidres, dels jardins, les marines i els paisatges, Muñoz no busca una representació formal i fidel de la realitat. S’allunya d’academicismes i efectismes, pren la realitat aparent de les coses com a punt de partida per evocar altres dimensions ocultes, invisibles, que afloren davant d’una mirada atenta i sensible. Sovint les seves composicions són plenes de referències cultes a l’obra d’altes artistes, a llibres o escriptors del passat, perquè la seva pintura se’n sent hereva sense ser-ne esclava. La seva admiració pels clàssics de la pintura com ara Piero de la Francesca es fa palesa en la seva obra de la mateixa manera que s’hi entreveu la influència de Joaquim Mir i de l’escola paisatgística catalana o bé es fan evidents els ressons de Morandi o, fins i tot, traces de l’etapa africana de Miquel Barceló. L’obra de Glòria Muñoz és un recorregut, una pintura en procés perpetu, que s’encamina cap a la síntesi, que procura condensar la totalitat en el fragment i la tradició en el present. Aquesta exposició conclou amb una sèrie de fotografies realitzades per la mateixa autora que es mostraran per primera vegada al públic. Són obres estretament lligades al seu món plàstic, filles de l’atzar, tan present en el seu procés de treball i en la seva pintura. Arran d’aquesta exposició, s’editarà un catàleg que recollirà el conjunt de l’obra exposada, tot permetent veure una panoràmica del seu treball més recent. A la imatge, Memòria de Glòria Muñoz.