Fundació Foto Colectania descobreix Paco Gómez

La Fundació Foto Colectania, Passeig Picasso 14 de Barcelona, presenta a partir del 22 de març i fins el 17 de juny de 2018. L'exposició "Arxiu Paco Gómez. L'instant poètic i la imatge arquitectònica ", comissariada per Alberto Martín i dedicada al fotògraf Francesc Gómez (Pamplona 1918 - Madrid, 1998), considerat un dels fotògrafs més singulars dins el grup d'autors que a mitjans del segle passat van renovar la fotografia espanyola . L'exposició està organitzada i produïda per la Direcció General de Promoció Cultural de la Comunitat de Madrid i es presenta a Barcelona gràcies a la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell. L'objectiu d'aquesta exposició és mostrar diverses facetes de l'àmplia trajectòria fotogràfica de Francisco Gómez, a través de més de 150 fotografies i altres materials com revistes i publicacions, en un recorregut que ens porta des de la part més canònica i divulgada de la seva creació - l'instant poètic que suspèn el temps i traspassa la realitat - a la imatge arquitectònica com interpretació poètica de l'arquitectura. És precisament en la fotografia d'arquitectura on incideix de manera especial aquesta mostra, un camp de treball tan extens com escassament conegut de Francisco Gómez, al qual, però, va dedicar la major part de la seva trajectòria a través d'una àmplia col·laboració amb la revista arquitectura. "És un dels pocs fotògrafs que desenvolupa una pràctica documental urbana de manera conscient. Va fotografiar una època fonamental per a l'arquitectura al nostre país -des dels anys 60 fins a mitjans dels 70- perquè hi va haver una important renovació amb grans noms i obres ", explica Alberto Martín, comissari de l'exposició. I afegeix que les seves fotografies transmeten a l'espectador "un realisme gairebé existencial, de bellesa i sorpresa davant les obres". Les imatges arquitectòniques del prestigiós fotògraf aconsegueixen una gran potència expressiva gràcies als jocs de llums i ombres, els esquivaments de cantonades, tàpies i escales, i les perspectives insòlites. Un exemple és la fotografia Torres Blanques, 1968 de Madrid (arquitecte Javier Saez de Oíza) o l'Habitatge unifamiliar Somosaguas de 1969 (arquitecte Javier Carvajal). Francisco Gómez va saber retratar el creixement dels barris perifèrics de Madrid, fronteres on acaba bruscament la ciutat i comença el camp, i on col·loca a la figura humana en paisatges d'una austeritat sense concessions (Barri de Joaquín Rubio Camín, 1959). La seva obra se situa així en un territori equidistant entre el realisme i l'abstracció, la fotografia subjectiva i el neorealisme característic de la seva època. Sobre la biografia de l'autor, el comissari destaca que "exercia de gerent d'una sastreria familiar a Madrid, retratada en algunes fotografies. Era una persona reservada. I exercia una pràctica fotogràfica discreta com és la d'arquitectura, que es publicava en una revista pionera en la seva època per a un sector professional ". Aquesta exposició, segons el comissari "és un travelling per tota la seva carrera, ampliant el cànon que existia sobre ell". Està organitzada amb un time line sobre la seva formació com a fotògraf, de l'any 57 al 63. A més, s'exhibeixen més de 40 portades de la revista Arquitectura publicada pel Col·legi d'Arquitectes de Madrid i, per capítols, es mostren l'evolució i les obsessions de Francisco Gómez: les parets mitgeres i els murs, com metaforitza l'arquitectura, la perifèria, l'emigració del camp a la ciutat, entre d'altres. L'arxiu fotogràfic de Francisco Gómez, compost per més de 24.000 negatius i prop de mil còpies, va ser donat íntegrament a la Fundació Foto Colectania pels seus hereus el 2001 i des de llavors s'han dut a terme nombrosos projectes d'estudi i difusió de la seva obra. Francisco Gómez (Pamplona, ​​1918-Madrid, 1998) és un dels fotògrafs protagonistes de l'intens procés de renovació de la fotografia espanyola de mitjan el segle XX. Va ingressar en la Reial Societat Fotogràfica de Madrid el 1956, però molt aviat va passar a formar part d'alguns dels principals moviments i grups fotogràfics sorgits al nostre país a partir dels anys cinquanta: el grup Afal, La Palangana o L'Escola de Madrid. Dins d'aquest context, el seu treball, sempre singular, se situa entre el realisme i l'abstracció, la fotografia subjectiva i el neorealisme. La seva trajectòria va fer un gir i va cobrar nou impuls quan va començar a col·laborar amb la revista Arquitectura publicada pel Col·legi d'Arquitectes de Madrid, de 1959 a 1974. Aquesta vinculació va fer que el seu treball es diversifiqués enormement, obrint-se a gèneres com la fotografia d'arquitectura, el reportatge o una incipient pràctica documental urbana. A la imatge, Francisco Gómez, "Casa Sindical. Madrid" (detall), 1974.  © Archivo Paco Gómez / Fundación Foto Colectania