Mar Corominas, vídua de Joan Ponç, autora de "Caminant amb Joan Ponç"

Entrevista a Mar Corominas, vídua del pintor català Joan Ponç i autora del llibre Caminat amb Joan Ponç, editat per Agathos Edicions. Com era Joan Ponç?
 La seva infància va ser molt difícil, la descrivia com un malson i el va deixar empremtes profundes, però contràriament als que es diu, no era un turmentat. Era apassionat, tenia una forta personalitat: màgic, místic i ateu; extravertit i solitari; trempat i amb un gran sentit de l'humor; intuïtiu i profund. No deixava a ningú indiferent, creava el que no existia. Quines eren les seves aficions? La seva vida era la pintura, el seu treball era constant, com si no pogués contenir la seva ment, tota la resta era secundari. Algú li va preguntar què
faria si el Prat s'incendiés i hagués de decidir entre salvar l'obra de Velázquez o la seva família, a qui salvaria primer i, el no va dubtar un instant: l'obra. ¿I a més de la pintura? Gaudia del bon menjar, del cinema i de les partides a escacs, solia dir que la vida era com una partida d'escacs. Com va conèixer Joan Ponç?
 A Cadaqués el 1969, llavors jo tenia vint anys. Va ser una tarda en què la pluja havia cessat, un home embolicat en un impermeable, envoltat per un grup de persones s'havien aturat a prop meu, parlava amb vehemència, era un apassionat. Pocs dies després li vaig tornar a veure i llavors li vaig preguntar si havia llegit l'Art d'estimar. No va trigar a decidir que seria la seva dona. Quina va ser la reacció de l'entorn de tots dos quan un home casat se'n va anar a viure amb vostè, molt més jove?
 Vam ser molt sigil·losos, tot i això, no va passar desapercebut, es va parlar molt, era una època marcada pel puritanisme. Quants anys van viure junts? 
Viure, tretze anys, encara que la relació s'havia iniciat dos anys abans. Què li va aportar Joan Ponç? Una visió completament diferent de la que tenia fins llavors de la vida, més àmplia, més intensa, sense límits, vaig descobrir que hi havia mons en aquest món. Em va fer oblidar que existia un món normal en què homes i dones viuen vides quotidianes. Què va aportar vostè a Joan Ponç? La joventut, l'energia i la força quan a ell li fallava, a causa de la malaltia. En la seva opinió , què és el que fa l'obra de Joan Ponç tan especial? Posseïa un univers propi, diferent del dels altres i tenia la capacitat
d'expressar-ho. D'on treia la inspiració seu marit? D'una taca en un paper si calia, de vegades partia d'allà per fer una aquarel·la, els personatges eren la seva ombra que emergien. Alguns olis com "Lluita interior" eren les seves pròpies vivències. Tenia algun ritual en pintar? No sé si era un ritual, però quan els pinzells es gastaven, que era molt a
sovint en lloc de llençar-los els cremava o enterrava, deia que era un signe d'agraïment doncs, gràcies a ells, podia treballar. Per què van canviar tantes vegades d'ubicació dels anys que van viure junts? El necessitava, esgotava els llocs en què vivia. No pertànyer a cap lloc, és una experiència enriquidora et fa més lliure. No creu que Joan Ponç mereixeria ser més conegut a Espanya i internacionalment? Ho serà sense cap dubte, la seva obra està realitzada. No són tants els pintors que en la seva època han estat reconeguts i han passat a la història. Quin paper va tenir Antoni Tàpies en la carrera de Joan Ponç?
 Modest Cuixart i Baltasar Porcel i Joan Ponç es van reunir un dia a casa nostra a Ceret amb el ferm propòsit d'escriure un llibre de denúncia sobre Tàpies pels seus intents de frenar qualsevol mostra artística que pogués fer-li ombra. Però, finalment, Joan va decidir invertir la seva energia i el seu temps a crear un treball propi. I Joan Brossa?
 Brossa era nou anys més gran, Joan tan sols tenia 18 anys quan es van conèixer i el va influir molt, fins al punt que els títols dels seus quadres de la primera època els va posar Brossa. Joan va aprendre amb ell a endinsar-se en si mateix, a obrir les portes a una expressivitat que fins llavors havia estat limitada a formes comunes. Va aprendre a recórrer a l'inconscient i als plasmar sota les seves pròpies maneres, no les existents, i es va definir com un artista únic i personal. A que artistes van rebre a casa?
 Alguns molt interessants com Rufino Tamayo, Joan Brossa, Luis Goytisolo, Baltasar Porcel ... En un altre ordre Lucía Bose. Altres ens rebien a casa seva com José Luis Cuevas a París o Jorge Camacho, Raval etc. Quina relació va tenir Joan Ponç amb Salvador Dalí?
 La relació entre dues persones excepcionals, en el llibre narro algunes anècdotes divertides. Dalí de tant en tant li feia arribar un missatge dient-li que li anés a veure. Li enviava també periodistes per sorpresa. I amb Camilo José Cela? Li escoltàvem. Parlava amb aplom i seguretat com si cada paraula fos definitiva i sense opció a discussió. Què opina de l'època geomètrica de Joan Ponç? Em sembla molt interessant que em faci aquesta pregunta, perquè ningú la fa. És una època importantíssima en l'obra de Joan, als anys 60 ningú havia fet encara alguna cosa similar, ni crec que fins ara. Què ens pot mostrar que no ha estat encara públic de Joan Ponç? Escrits realitzats per ell, efectes personals, fotografies, quadres inèdits d'alguns col·leccionistes. Per què va decidir Joan Ponç casar-se amb vostè després de tants anys de convivència? Per lucidesa, per protegir-me d'un entorn hostil. Moriria poc temps després de casar-nos. Per què no hi ha va participar en cap dels actes de commemoració dels 30 anys de la seva mort? Perquè no em van convidar. Els que han organitzat els actes van ser els que van impugnar la memòria testamentària. Es va respectar la voluntat de Joan Ponç a qüestions d'herència? El jutge va anul·lar la memòria testamentària en la qual Joan em llegava la seva obra. Com és possible? El jutge va al·legar que el notari i l'advocat que van redactar la memòria testamentària no van valorar la quantia del que em llegava. Abans que es dictés sentència, què va fer per l'obra d'Obra de Ponç? Feu un llibre publicat per Polígrafa en què es reproduïen 600 obres en color i classifiqui més de 3.000 obres. Quins són els seus objectius en l'actualitat? Donar a conèixer la personalitat íntima de Joan a través del llibre i efectivament m'agradaria reprendre el moment en què es va frenar la divulgació de l'obra del meu marit, després de la seva mort. Quin ha estat el seu paper en l'exposició de Joan Ponç que actualment es pot visitar -fins al 4 de febrer- a la Pedrera de Barcelona? Fa dos anys vaig realitzar una roda de premsa per reclamar que es realitzés una exposició de Joan Ponç. Fins ara no havia estat possible, per culpa d'uns fets aliens a la meva voluntat. La Pedrera va respondre, pel que em sento molt agraïda a aquesta entitat. A la imatge, Mar Corominas amb Joan Ponç.