Una prospecció amb georadar explora el subsòl del Monestir

La tinenta d’alcaldia de Cultura, Esther Madrona, ha visitat els treballs de prospecció arqueològica amb georadar que s’estan duent a terme al Monestir de Sant Cugat. Es tracta d’una tecnologia no invasiva que permet obtenir una radiografia del subsòl per detectar l’existència de murs i construccions. Aquesta campanya té lloc en el marc de les tasques d'investigació i conservació del conjunt monumental del Monestir de Sant Cugat del Vallès, que està desenvolupant l’Ajuntament amb la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Els serveis tècnics dels Museus de Sant Cugat han coordinat la intervenció, que té un cost de 7.000€ i que ha estat realitzada per l’empresa SOT Prospecció Arqueològica (especialitzada en geo-radar arqueològic i amb seu a Sant Cugat). Els treballs han consistit en l’exploració de tres àmbits exteriors – els jardins de llevant, una part de la plaça de l’Om i l’espai de davant l’església i hort de l’abat – i un test de dades a l’interior de l’església. Han cobert un total de 8.000 m². Una vegada feta la prospecció, ara s’obrirà un procés d’aproximadament un mes per estudiar i analitzar els resultats obtinguts amb el georadar. Mapes del subsòl encara inexplorat Amb aquesta campanya es pretén obtenir mapes del subsòl de sectors encara inexplorats que orientin la recerca arqueològica i les actuacions de restauració al recinte monumental. Concretament l’àmbit més extens on s’actuarà, els jardins de llevant, serà objecte en el futur d’un projecte d’arranjament de l’entorn. Només aquest espai presenta, en base a intervencions prèvies i notícies històriques, una potència de dos metres que abasta restes d’època romana, el cementiri medieval, les muralles i edificacions monàstiques diverses. El georadar ha de permetre una primera localització de les construccions existents al subsòl per plantejar posteriorment una excavació arqueològica que aprofundeixi en el coneixement d’aquest sector. Aquest coneixement, a més de millorar la història i la interpretació del Monestir, pot plantejar un tractament de l’entorn que posi en valor aquesta riquesa. El Monestir de Sant Cugat, un jaciment arqueològic de primer ordre Aquest monument –declarat Bé Cultural d’Interès Nacional- és un jaciment arqueològic de primer ordre: més enllà del component arquitectònic presenta al subsòl una àmplia extensió i un alt potencial arqueològic fruit de l’extensa seqüència d’ocupacions històriques des de fa 2.000 anys. Aquesta seqüència s’inicia amb l’ocupació romana i continua amb la construcció d’un ric monestir benedictí de 1.000 anys de vida, tal com han demostrat les excavacions efectuades fins ara.