La pintura inquietant de Diego Guirao a la Galeria H2O

Del 15 de febrer al 6 d'abril de 2018, la Galeria h2O, al carrer Verdi, 152, de Barcelona, acull l'exposició Estranys habitatges de l'artista Diego Guirao. Fa cinc anys que Diego Guirao va exposar per última vegada a Barcelona. Cinc anys en els quals la seva obra ha madurat i ha trobat la seva singularitat al marge de les noves tendències del mercat. Partint de profunds coneixements tècnics, Guirao segueix buscant en cada nova pintura o escultura l'equilibri que els grans artistes també van buscar des de l'antiguitat. El taller de Diego Guirao (Mataró, 1956) s’obre a l’interior d’una antiga nau industrial del carrer Encarnació de Gràcia. Sembla que l’artista treballa simultàniament en les seves escultures i en les grans pintures. L’ampli estudi permet a Diego Guirao de treballar amb grans formats. Tot movent les seves grans teles amb destresa em va mostrant les obres pintades aquests darrers anys. Enmig de capes de colors matisades que formen un fons abstracte apareixen formes obsessives que es van repetint en variacions i evolucions diverses. Entre els grisos, blaus, ocres i taronges apareixen formes reconeixibles que semblen larves animals aparentment en moviment. El ritme de les pinzellades, de les zones de color, dels regalims de pintura, de les línies que conformen aquests paisatges intemporals aconsegueixen de donar moviment a aquestes obres que constitueixen els estranys habitatges de l’artista. A més de diversos tipus de larves o cucs, hi podem distingir escales, conformades per graons ben dibuixats, o escales de mà, grans cercles, ataronjats o blancs, que podrien ser solars o lunars, creus, muntanyes, dibuixades en formes i línies negres que destaquen entre les diverses zones de color. Estranys habitatges de Diego Guirao veiem els graons, dibuixats amb una línia negra, d’una escala en diagonal que puja cap al no-res, enmig d’un espai buit esbossat amb grisos i negres. L’escala dóna una lleu profunditat a la tela de manera que la forma negra que apareix per dalt a l’esquerra i les zones pintades a l’esquerra d’un color vermellós i ocre, que poden evocar un foc, semblen estar en moviment en primer pla. L’obra planteja un inquietant espai de tensió i lluita que bé ens pot remetre al desig, a la visió o al somni. I és que les obres de Diego Guirao ens enfronten amb imatges ambigües i complexes que ens captiven i ens atreuen, que ens interpel·len, que ens parlen, potser, del passat, del present o del futur, però que no ens deixen indiferents. Són els Estranys habitatges del nostre interior inquietant, del nostre món convuls i enigmàtic, estrany i bell. A la imatge, l'obra Estranys habitatges de Diego Guirao.