Del 17 de febrer al 28 d'abril de 2018, l'Espai Tònic, acull l'exposició Retrats de l'artista Javier Garcés. El títol de la mostra podria donar lloc a una interpretació esbiaixada si el que esperéssim trobar-hi foren imatges que ens calquin una objectiva realitat. Hem de dir que els retrats de Javier Garcés s’acosten més aviat a la subjectivitat de la imatge, doncs estan impregnades del seu colpidor punt de vista. Resulta difícil classificar-lo en una disciplina, puix ell mateix es declara “orfe de tradició” per lo menys conscientment, diu que ningú li ha dit mai com ha de fer les coses, i que el seu treball és fruit més aviat d’una experimentació personal, en absoluta solitud. Garcés explica que en el treball al natural, l’actitud del model no és passiva, doncs l’energia que es genera al voltant del retratat i del retratista, els arrossega a tots dos amb una mateixa dinàmica, amb la mateixa sensació de temps. Quan a Javier li manquen les forces, el model aporta les seves. I és en aquesta simbiosi que la sessió de treball amb model va avançant. A vegades aquest abandó es confon amb una sensació com de tristor, però és més aviat com el reflex d’una emoció primigènia, on només hi accedim en moments de trasbals, allà on deixa d’importar-nos com se’ns pot veure. I davant aquesta absència, davant d’aquest cedir, Javier diu sentir només que reverencia, un posar-se absolutament a la disposició, i buscar convertir-se en el ejecutador que ho pugui representar el més acuradament possible. Javier és un treballador insaciable, constant i molt perseverant, que ha anat provant diferents tècniques artístiques per a modelar aquesta realitat de la qual parlàvem, la seva. El seu punt de vista. Actualment, un cop assolida la mestria en molts d'aquests medis, aquests han passat a estar al seu servei. Ja no és esclau d'una tècnica: escultura, ceràmica, dibuix, pintura... ara se sent lliure de passar d'una a l'altre depenent del que la realitat de l'objecte/persona que tingui al davant li suggereixi plasmar.