Marti Rom presenta "Foc cognitiu" i "Minim" a l'Espai Sagrera 30

Marti Rom a Martí Rom presenta Foc cognitiu, 1982 i Minim, 2011-2015. a l'antiga fàbrica Membrod, de material subaquàtic, situada al Carrer Gran de la Sagrera núm. 44 de Barcelona, fou fundada el 1935 pels germans Vilarubís. Posteriorment van tenir uns socis alemanys i a partir dels anys 80 la fàbrica es va traslladar als Estats Units. La fàbrica es va enderrocar per un nou pla urbanístic el 1982. Membrod ve originàriament de l'Antic Testament, del nom Nimrod, descendent d'Adan i besnét de Noé per la línia successòria de Cann, i fill de Cus, arquitecte de la Torre de Babel. Foc cognitiu (del objet trouvé a la performance i fins a l'escultura). Acció íntima d'iniciació a l'art. Acció com epifania a l'art i al seu món a partir dels elements: El foc, adjuvant la matèria per crear noves obres / El tallar els cabells, com a símbol d'espiritualitat i de ritual / La pluja de pols blanca com a referència d'inici i de depuració vers la reflexió abans de crear l'obra d'art, com l'espai de la tela en blanc abans de pintar. L'exposició consta d'un recull d'onze fotografies impreses sobre tela amb bastidor de 50 x 50 cm realitzades el 1982. Marti Rom escriu que "quan em varen proposar exposar a l'Espai 30 La Sagrera vaig pensar en l'antiga acció "Foc Cognitiu", que ha romàs fins ara dins d'un calaix i que mai ningú havia vist. Era un bon motiu per ensenyar-la públicament. La idea em va il·lusionar i em va semblar perfecta, a part de mostrar l'acció per primera vegada, és un referent dels meus inicis en el món de la performance. També "la fàbrica" a on es va realitzar, és ara un record històric del barri de La Sagrera tant com la seva evolució i la desaparició dels edificis industrials. En començar a positivar i imprimir les fotografies vaig quedar colpit al veure de nou el treball doncs amb el temps havia oblidat detalls de l'acció: al voltant d'un objecte trobat (màscara) que restava abandonada al terra de la fàbrica i que durant l'acció vaig col·locar subjectada a una columna, a l'alçada d'una persona. Aquest objecte trobat es va transformar en escultura i a partir d'aquí em vaig interrelacionar creant un diàleg entre els dos, jo i l'obra que estava enfront meu, l'anomenada "Alter ego". Ara, 36 anys més tard, recordo que vaig començar amb "object trouvé" per les platges i barrancs de Mont-roig, després fent "environaments" i "performances", per continuar alternant amb l'escultura. Aquests últims anys, a partir de 2010, en temps de crisi, he fet una sèrie d'escultures anomenades "MiniM" on he representat amb poc material obres dibuixades a l'espai amb varilles de ferro i al cim col·locant la peça escultòrica, elevada del terra, i ara me n'adono que aquest llarg camí artístic és com una gran el·lipsi que em fa retrobar la idea primigènia i no estic tan lluny dels meus inicis, doncs hi ha una semblança mental entre l'origen "Foc Cognitiu" i les escultures de la sèrie "MiniM". Pel que fa a Minim, Rom va escriure l'11 de setembre del 2011 a Mont-roig que "Sempre he procurat, que les meves obres encaixin dintre del temps que s'han realitzat, donant una visió concisa del moment en què vivim. D'una primera lectura d'aparença lúdica, i fins i tot de vegades versemblantment ingènua i darrere d'aquestes formes, s'amaga un esperit punyent i crític, on el missatge que desprenen volen colpir a l'espectador, esperonant-lo perquè no quedi indiferent. L'obra d'art no és sols un cant a la bellesa, sinó una reflexió, amb preguntes que es llencen al vent, perquè algú les reculli com llavors i germinin vers el futur. Enguany, intentant ésser coherent amb el temps que ens ha tocat viure, en aquest món de crisi, amb canvis econòmics, polítics, fins i tot morals, he treballat molt acuradament, en una sèrie d'obres que crec reflecteixen la problemàtica actual global. Per això he estat auster amb els materials i les formes, solament he utilitzat el ferro, material fort i ancestral, en aquestes obres òpticament fràgils, creant personatges i animals oníricament delicats. Sempre retorno al ferro. Són els orígens de la meva obra. Amb aquesta sèrie intitulada: "MÍnIM", un nom curt, auster, precís i cap-i-cua, crec poder expressar amb claredat les meves idees. Són escultures d'aparença mínima, però d'un màxim esforç per sintetitzar l'obra, on vull representar, l'acció de dibuixar en tres dimensions en l'espai, amb línies de ferro, per crear l'essència de l'escultura. Les obres no són minimals, ans al contrari, són peces elaborades amb objectes trobats, manipulats, soldats i polits, despullats de tota ornamentació banal i supèrflua, en l'estat més pur, el dibuix; esculpint la nuesa de la matèria en l'espai, dibuixant escultures amb línies de ferro, els somnis es realitzen amb els ulls oberts, que és l'últim que no et poden usurpar. Obro els ulls per somiar, obro les mans per treballar, depurant al màxim, fins a arribar a la puresa de les formes". A la imatge, “Espai” (a F. Bacon) de Marti Rom.