La Fundació Picasso Museu Casa Natal presenta "Picasso. El desig atrapat"

La regidora de Cultura, Gemma del Corral; i el director de l'Agència pública per a la gestió de la Casa Natal de Pablo Ruiz Picasso i altres equipaments museístics i culturals, José María Luna, han presentat avui l'exposició Picasso. El desig atrapat, que pot visitar del dia 13 de febrer i fins al 27 de maig a la Sala d'Exposicions al número 13 de la plaça de la Mercè. La mostra està composta per 45 obres entre gravats i llibres il·lustrats de Picasso, que formen part de les col·leccions de la Fundació Picasso Museu Casa Natal. L'artista indaga en les diferents expressions de desig, anhel, fantasia i l'erotisme a través d'aquestes peces artístiques realitzades entre 1905 i 1971. El desig atrapat es divideix en vuit seccions agrupades per temàtiques: El cos reconstruït, Els cossos creats, els cossos observats, La dona observada, La dona que observa, Nuda veritas, El desig i Fantasies de l'harem. El recorregut d'aquesta exposició revela a un Picasso que, en diferents etapes de la seva vida, sent i plasma el desig d'una forma diferent. A El cos reconstruït, seguint els principis del Cubisme, descompon els cossos perquè sigui el mateix espectador el que torni la forma a les figures (Dona nua amb guitarra, 1913). En algunes escenes empra elements autobiogràfics, com en la secció Els cossos creats, incloent-hi en els seus gravats a altres artistes per representar les escenes (Escultor i dos caps esculpits, 1933). En la sèrie Els cossos observats presenta les figures nues, traient a la llum un acte íntim (El taller del vell pintor, 1954). En l'apartat La dona observada representa la imatge femenina més sensual, detallant en els seus gravats passatges bíblics, com a l'obra Salomé, (1905). Però la dona també adopta un paper actiu en la sèrie La dona que observa. La protagonista assisteix a l'escena i contempla el que en ella passa, donant lloc a gravats que compaginen el classicisme grecollatí amb el frenesí eròtic (Model i gran cap esculpit, 1933). En la sèrie Nua veritas, la contemplació del cos femení també adopta un altre paper, més proper a ser un objecte de culte, de veneració, expressant un desig gairebé inabastable (Nu amb collaret, 1944). Picasso va interpretar en les seves obres l'atracció dels cossos, la seva unió i l'èxtasi derivat de la mateixa. Al fil d'aquest fet, la sèrie El desig convida a un recorregut per la trajectòria de l'artista malagueny, en la qual dóna forma a la fantasia, que passa de ser la representació d'una dansa eròtica per a, en els anys finals de Picasso, prendre formes més explícites i carregades de tensió (Dona equilibrista sobre el cap d'un vell barbut amb bicicleta davant de Cocu i els espectadors, I, 1966). Per Finalment, en la sèrie Fantasies de l'harem, l'artista recorre a l'obra de Manet, Les dones d'Alger, per mostrar un escenari en el qual les protagonistes es relaxen i, alienes a la presència masculina, entaulen un diàleg secret (Bordell. Xerraires amb lloro, Celestina i retrat de Degas, 1971).