"Arranz-Bravo. Contrapunt" a la Fundació Arranz-Bravo

La Fundació Arranz-Bravo de L’Hospitalet de Llobregat presenta Arranz-Bravo. Contrapunt del 15 de febrer al 22 d’abril del 2018. En l’actualitat les realitats només es mostren segons el teló de fons: per contrast o, afinant en la intenció de la nostra sensibilitat, per contrapunt, hi podríem afegir. Però, com tot, el contrapunt és quelcom que caracteritza algunes cultures, no totes, i en la nostra s’entén que el contrapunt és un joc equilibrat o caòtic entre elements que cerquen la normalitat i d’altres que interfereixen per canviar-la, modificar-la o transmutar-la, amb el resultat que intervingui també, en l’acció creadora, el teló de fons que es vol posar en evidència, no per contrast (blanc-negre) sinó per contrapunt: cridar l’atenció sobre el que altrament serien entitats i identitats autònomes, però que de cap manera ho han de ser. Tot això ve a propòsit de l’acció que Arranz-Bravo (conjuntament amb el ja traspassat Bartolozzi) va fer, pels anys 70 del segle passat, als murs aparentment inhòspits de la fàbrica Tipel, emplaçada en un indret on transitava l’autopista anònima que condueix on hom vol anar però no a cap indret precís. Per una banda hi havia el signe del progrés, la fàbrica, i per l’altra hi havia un camí d’asfalt sense cap més contingut que el de suport per transitar-hi. Els dos artífexs oferien  òpticament, o realment, esquinçats els sòlids murs d’aquella fàbrica. Murs  texturats, significats al lliure albir de l’observador passavolant automobilista i que esclataven als seus ulls atordits. Gràcies a aquells contrapunts –una longitudinalitat contrastada per una verticalitat que es volia socialment viva– sentien renéixer en la seva sensibilitat l’existència d’amabilitats humanes al món. Un autèntic efecte de contrapunt musical. Similarment, Arranz-Bravo i Bartolozzi texturaren l’edifici del Raval barceloní on s’instal·là, d’antuvi, el Centre Internacional de Fotografia, dirigit per Albert Gaspi, i, més tard, el Ballet Experimental de l’Eixample de Barcelona, dirigit per Consol Villaubi. El barri del Raval era per aquells anys setanta un autèntic pou negre barceloní, però la simple instal·lació d’aquelles estructures de cultura i creació no significarien res respecte de la gent del barri si prèviament no se l’atreia amb una façana de quatre pisos d’altura texturada, ornada pels instruments clàssics i moderns de la fotografia, tot invitant a descobrir la petitesa en la grandària i el decisiu en el petit detall. Tota la façana es convertia en una proposta de reflexió, tal com en una jugada d’escacs. Aquesta obra fou també una mena de contrapunt on calia diferenciar els elements harmònics (verticals) del melòdics (horitzontals). Però els temps han passat, les circumstàncies de criteri pictòric i de compromís social de l’art també s’han transformat i ara Arranz-Bravo, tot sol, emprèn una nova recerca en l’àmbit del contrapunt i amb l’acció artística sempre en avançada. Ara ens mostrarà el contrapunt entre el gran i el petit, entre els procediments per obtenir efectes plàstics i les atraccions intencionals; no dubta del collage matèric o, si s’escau, del cromàtic. L’escultura i el dibuix conviuen també en contrapunt. Els colors no hi són segons les lleis de Chevreul, sinó segons els impulsos que li dicta una sensibilitat que cerca, en primer terme, que l’art, l’acció creadora, sigui sempre present. I, òbviament, els efectes socials i circumstancials també, però emplaçats on s’escaigui i que estèticament es compensin. Perquè el que justifica aquest contrapunt –aquell acoblament sense cap més raonament que el que es desprengui produït per l’atzar– és que la percepció resulti unificada: una obra és una totalitat i un contrast de diferències motivacionals, com ho saben els artistes sensibles, atès que les emocionalitats es contraposen complementant-se; si no és que resulten enfrontades com els retalls de planxa i els burxats d’algunes obres d’Arranz-Bravo. A la imatge, Contrapunt 2 d'Arranz Bravo.