La pintura flamenca i holandesa del Museu de Ginebra arriba a CaixaForum Girona

La directora de CaixaForum Girona, Rosa Gil, i la conservadora del Museu d'Art i Història de Ginebra i comissària de l'exposició Mayte García Julliard, han presentat l'exposició Pintura Flamenca i Holandesa dels Museu de Ginebra que es podrà visitar a CaixaForum Girona del 15 de febrer al 19 d'agost del 2018. A meitat de camí entre nord i sud, situada en una cruïlla comercial estratègica, Ginebra conserva el conjunt més important d’obres flamenques i holandeses dels segles XVI i XVII a Suïssa, fruit tant d’una predilecció per la pintura del nord com del cosmopolitisme dels seus col·leccionistes. Pintura Flamenca i Holandesa del Museu de Ginebra organitzada per l’Obra Social ”la Caixa” juntament amb el Museu d’Art i Història de Ginebra es presenta a CaixaForum Girona  i està constituïda per 48 obres, provinents en la seva totalitat de la institució suïssa, entre les que destaquen pintures d’artistes clàssics com Brueghel, van Haarlem o Teniers, entre d’altres. L’exposició proposa un recorregut molt revelador de l’estil flamenc i els gèneres sorgits de la demanda de nous compradors. Flandes va ser una regió europea especialment urbanitzada i desenvolupada social i econòmicament, cosa que va donar peu en els segles XVI i XVII que a ciutats com Anvers, Bruges, Brussel·les, Amsterdam o Leiden hi naixés el comerç de l’art. Els mestres flamencs eren altament valorats, i les seves obres es compraven i es demanaven a tot Europa. Les noves classes acabalades que estaven interessades a adquirir pintura van impulsar el naixement de la pintura de gènere. L’Obra Social ”la Caixa” i el Museu d’Art i Història de Ginebra s’alien per mostrar la selecció més important de pintura flamenca i holandesa provinent de Suïssa. Aquesta exposició es va apresentar a CaixaForum Lleida. Després de Girona es podrà visitar CaixaForum Tarragona. Les 48 obres que composen l’exposició pertanyen al Museu d’Art i Història de Ginebra. La selecció d’obres honora artistes reconeguts com ara Cornelis Cornelisz, van Haarlem, Pieter Brueghel el Jove, Jan Brueghel el Vell, Philips Wouwerman, Nicolaes Maes, Jan Josefsz, van Goyen, David Teniers i Jan Weenix, però també pintors menys coneguts i fins i tot anònims que van contribuir, cadascú a la seva manera, al segle d’or dels Països Baixos. Minuciosament estudiats i restaurats entre el 2005 i el 2009 amb la col·laboració de la Universitat de Ginebra, els quadres d’aquesta mostra han anat revelant els seus secrets, però no sempre tots els seus misteris. L’art dels segles XVI i XVII continua oferint encara nombroses àrees d’investigació, com ara l’estudi material dels quadres, la interpretació iconogràfica i la història del gust, del mercat de l’art i dels col·leccionistes. Els Països Baixos del nord i del sud van conèixer un desenvolupament econòmic sense precedents al llarg dels segles XVI i XVII, en part gràcies als èxits comercials dels ports d’Anvers i Amsterdam, tot i malgrat els conflictes de l’època. Els pintors comptaven amb una burgesia adinerada aficionada a l’art, hereus de la gran tradició de la pintura flamenca del segle XV. Aquest període es pot considerar, des d’un punt de vista artístic, un veritable segle d’or durant el qual, esperonats per la demanda, els tallers es van multiplicar i la professió de marxant es va convertir en un ofici atractiu. I encara s’hi va sumar l’enginy dels artistes, que van concebre temes fins aleshores inexistents. La varietat va ser un altre factor del procés i van sorgir noves tradicions pictòriques: paisatges serens i boscos impressionants, escenes de la vida quotidiana, tavernes, natures mortes o complicats gerros de flors. No hi van faltar, en aquests nous temes, els dobles sentits ni els missatges ocults, la majoria dels quals moralitzadors: també al nord, el tema barroc del desengany tenia adeptes. El que oferien aquests pintors, però, era una manera inèdita d’enfrontar el públic amb la seva pròpia imatge, amb el seu dia a dia efímer i amb el lent pas del temps. El realisme del nord va obrir perspectives espirituals i pragmàtiques, i va comptar amb els pintors com a incentiu per més entreteniment, però també per més agudesa, tal com suggeria el pintor i teòric Karel van Mander el 1603. Dividida en cinc àmbits l’exposició proposa una selecció d’obres de la pintura flamenca i holandesa dels segles XVI i XVII, representativa d’aquelles noves iconografies, tot respectant l’ordre canònic de la jerarquia entre gèneres vigent durant aquell període. Aquesta jerarquia, teoritzada per l’italià Leon Battista Alberti al segle XV i plasmada de manera més acadèmica al XVII, va permetre incloure la pintura –que solia considerar-se encara un simple ofici manual– en el cercle de les arts liberals. D’aquesta manera, els pintors i els defensors de la pintura posaven de manifest l’esforç intel·lectual i l’enginy que necessita la composició de qualsevol escena. Les idees que sorgeixen de la inventio, tan preuades en l’art de la retòrica, van passar a ser, juntament amb el dibuix preparatori, la base argumentativa del debat. Malgrat que en la pràctica només tenia un impacte relatiu, aquesta jerarquia va influir tant en l’organització dels tallers com en el mercat de l’art. Segons va anunciar Rosa Gil, amb motiu d'aquesta exposició s'han programat diferents activitats que completaran una exposició de primer ordre i que es podrà veure a CaixaForum Girona des deel 15 de febrer. A les imatges, a dalt, Autor desconegut, cercle de David II Teniers (Anvers 1610 - Brussel·les 1690) Els cinc sentits , 1645. Oli sobre taula, 59,5-60 x 82,2 cm. Musées d'art et d'histoire, Genève, Inv. 1888-0006 © Musée d'art et d'histoire, Genève. Depot institution, 1888, inv. n ° 1888-0006 Photo: Bettina Jacot-Descombes. A sota, Rosa Gil i Mayte Garcia explicant el contingut de l'exposició.