El realisme psicològic de Francesc Sillué al Museu del Càntir

Del 2 de març al 8 d'abril de 2018, el Museu del Càntir d'Argentona acull l'exposició Percepcions del pintor Francesc Sillué, el qual es presenta amb la seva acostumada tendència, palpitant de llum i de color, amb unes obres pintades amb un alt sentit d’exigència. Un rigor que evidencia el sentit ascensional de la seva obra, la qual sobresurt per com resolt pictòricament la unió d’ambient i arquitectura. Un cop més Sillué ens demostra que és un enamorat dels paisatges urbans, temàtica que l’atrau per les àmplies possibilitats pictòriques que, a l’hora de traduir sensacions visuals, aquests indrets li permeten. L’anàlisi de les seves obres posa en evidència que el seu art està basat en un alt contingut d’observació, una particularitat a la que s’ha d’unir creadora que en tot moment demostra posseir Sillué. Alhora que ens permet adonar-nos que la seva pintura està feta d’un realisme òptic que destaca per com l’artista assoleix reproduir objectivament l’espai, el color i la llum. Per conrear aquest tipus de pintura, Sillué no es conforma en utilitzar una única fórmula, ans al contrari, el conjunt de la seva obra ens permet descobrir-hi diferents llenguatges amb els quals el pintor s’ajuda per captar el mon en els seus més sensibles efectes. Així, un grup d’obres ens mostren com Sillué s’enfronta directament amb el model interessant-li captar la realitat despullant-la de tota artificiositat subjectiva. Son exemples les representacions de façanes de botigues amb encant, d’establiments únics, d’escenaris urbans que, a través del pinzell de Sillué, assoleixen una categoria superior. En altres quadres, en canvi, i en obres que a primera vista ens poden semblar plenament realistes, la seva anàlisi ens permet adonar-nos que en ells el pintor va més enllà d’anotar de manera directa les impressions visuals per a realitzar unes representacions molt més subjectives i de gran força psicològica. A diferència de moments anteriors, en aquests quadres l’interessa remarcar la vida que en aquells espais es desenvolupa, alhora que dona importància a la mobilitat canviant de la massa humana. Objectes i personatges, modelats únicament per color, es troben immersos dins ordenats espais arquitectònics, unió de la qual en resulta un tot extremadament coherent i unificat. Per composar-los, Sillué utilitza un esquema constructiu particularment precís, pel qual molt sovint utilitza línies verticals i horitzontals, clarament accentuades, alhora que s’hi descobreixen uns fons arquitectònics netament precisos en els que la instantaneïtat del moviment ha estat captat i fixat amb una prodigiosa fluïdesa.