El Centre d’Estudis i Documentació del MACBA, compleix deu anys

El Centre d’Estudis i Documentació del MACBA (CED), inaugurat a finals del 2007, té com a missió ser un fòrum de trobada, d’interacció, debat i generació d’idees sobre la teoria, la producció, l’exposició i la conservació del patrimoni documental sobre les practiques artístiques contemporànies, des d’un apropament interdisciplinari des d’àmbits com la filosofia, la sociologia, l’antropologia i els estudis culturals, entre d’altres. El CED difon el seu patrimoni documental i bibliogràfic especialitzat a través de l’Arxiu i la Biblioteca. Un dels principals objectius en aquest desè aniversari ha estat donar visibilitat als documents de l’Arxiu que, per raons de preservació, resten sovint amagats en caixes de conservació. Amb aquesta voluntat, s’ha recuperat la planta baixa del CED com a espai d’exposició de seleccions temàtiques de documents originals i publicacions d’artista de l’Arxiu, i un espai d’estudi amb publicacions de la biblioteca. A les exposicions, se suma una línia d’activitats que giren a l’entorn de les publicacions i documents de la biblioteca i l’arxiu i que s’ha iniciat amb la creació d’un grup de lectura des del que es vol plantejar un espai on la lectura s’entengui com a encarnació o corporització. Actualment, el CED projecta la posada en marxa de grups d’investigació que aprofundeixin en el coneixement dels fons documentals i que generin nous continguts. Arxiu Amb el CED va néixer l’Arxiu, que actualment conserva més de 300.000 documents procedents de fons d’artistes, crítics i galeries, així com del Fons Històric MACBA. A més dels fons, l’Arxiu agrupa col·leccions documentals entre les destaca un important conjunt de publicacions d’artista. L’Arxiu atresora donacions i dipòsits de fons tan rellevants per a la recerca de les pràctiques artístiques contemporànies com són els de l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona (ADAG), la Galeria Ciento, Grup de Treball, el Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona (1960-1963), Nervo Óptico/Espaço N.O., Pere Sousa i Xavier Miserachs, que es troben catalogats i disponibles per a la consulta pública. Actualment, es troben en procés de catalogació els fons d’arxiu de Joan Brossa, Jordi Benito, Maria Lluïsa Borràs, i el Fons Històric MACBA, que està en constant creixement. El Fons Històric MACBA recull la documentació produïda per l’activitat programàtica i expositiva del museu al llarg dels seus 22 anys de vida. Fotografies de les exposicions, enregistraments de conferències i seminaris i altres documents que són catalogats i digitalitzats. Aquest fons és imprescindible per documentar l’evolució del Museu, la seva història, la seva col·lecció i tota la seva activitat expositiva i programàtica. L’Arxiu compta amb altres fons que es catalogaran durant els propers anys i dels que existeix, en la majoria dels casos, un inventari inicial. És el cas de fons com els d’Enric Franch, Galeria Cadaqués, Galeria Nomen, Joan-Josep Tharrats, Josep Maria Casademont, Luis Claramunt, Martí Gasull, Toni Prim i Vídeo-Nou/Servei de Vídeo Comunitari. Els documents d’aquests fons seran consultables a mesura que es porti a terme la seva catalogació. Aquests fons no només es conserven i cataloguen per a la seva consulta, sinó que també s’activen a través de la seva presència a les exposicions i activitats del MACBA. Publicacions d'artista En una dècada, l’Arxiu ha esdevingut centre de referència per a consultar publicacions d’artista en l’àmbit de l’art contemporani. Una part important d’aquesta col·lecció arrenca als anys 60, quan el llibre comença a ser considerat un gènere artístic amb clara voluntat democratitzadora, passant pels anys 70 en els que el llibre d’artista és entès com un espai d’exposició alternatiu. Així mateix reflecteix la pràctica desenvolupada durant els anys 80, durant els quals es qüestiona la representació d’estereotips, la reflexió sobre les condicions socials i polítiques i la visualització de les minories, els 90 o el moment actual, en què assistim a un ressorgiment d’aquest tipus de pràctiques en un context de crisi i aprofitament de les noves tecnologies, la impressió a demanda i les noves formes de distribució, que caracteritzen la producció de publicacions d’artista. Dels més de 9.600 llibres, revistes i altres tipus de publicacions d’artista, destaquen els treballs d’artistes i altres agents de l’art especialment reconeguts en l’àmbit de les publicacions, com són Edward Ruscha, Sol Lewitt, Dieter Roth, stanley brouwn, Hanne Darboven, Christian Boltanski, Jenny Holzer, Seth Siegelaub i Edgardo Antonio Vigo, entre d’altres. L’Arxiu compta amb una important mostra de la producció de publicacions d’artista més propera, amb treballs des dels anys 40 fins a l’actualitat. En aquesta línia d’interès, es troben publicacions de Joan Brossa, Antoni Tàpies, Eugènia Balcells, Muntadas, Eulàlia Grau, Perejaume, Dora García, Enric Farrès Duran o Toni Hervàs, entre molts d’altres. Biblioteca La Biblioteca del CED compta amb una col·lecció bibliogràfica i audiovisual d’uns 90.000 documents que el MACBA va començar a adquirir a principis dels anys 90. Des de llavors, s’ha anat enriquint amb intercanvis, donacions i la incorporació d’altres biblioteques institucionals i particulars, entre les que destaca el traspàs del Centre de Documentació d’Art Contemporani “Alexandre Cirici” del Centre d’Art Santa Mònica, als 2007. Programa de suport a la investigació Adreçat a investigadors que necessitin el patrimoni documental del Centre com a base de la seva recerca, el programa ofereix estades d’estudi dels fons i col·leccions documentals, així com l’assessorament de l’equip del MACBA. Des de la seva creació al 2009, han participat en aquest programa unes 90 persones que han aprofundit en línies de pensament com els estudis de gènere, les investigacions i pràctiques artístiques contemporànies, el concepte d’arxiu, les línies discursives de la col·lecció MACBA i la història de les seves exposicions, entre d’altres. Repositori Digital del MACBA El Repositori Digital del MACBA preserva les col·leccions del museu, tant artístiques com documentals. La contínua activitat del Museu i la digitalització permanent dels fons fa que el repositori sigui una eina en creixement constant. Entre els més de 8.500 documents digitals de l’Arxiu consultables al Repositori, es troben fotografies, fulls de contacte i documents del Fons Xavier Miserachs; els documents del Fons Grup de Treball, una selecció de poesia visual i de fotografies del Fons Joan Brossa, i la col·lecció de mail art i de segells d’artista del Fons Pere Sousa. Aproximadament, 4.000 documents consultables al Repositori Digital del MACBA proven del Fons Històric MACBA que reuneix la documentació generada pel museu en la seva activitat des de la seva obertura fins a l’actualitat. El Repositori preserva i dona accés a enregistraments audiovisuals d’activitats, enregistraments sonors d’entrevistes, materials de difusió i reportatges fotogràfics d’exposicions, entre molts d’altres. Actualment, el Repositori Digital del MACBA es pot consultar a la Biblioteca. Properament, s’obrirà una part important dels continguts a la consulta en línia, dins dels límits que estableix la llei de propietat intel·lectual. Activitats desè aniversari Exposició documental Arxiu Desencaixat El sorgiment de les dissidències sexuals forma part d’una història difícil d’agrupar, unificar i llegir de manera organitzada. Aquesta dificultat s’agreuja pel fet que es tracta d’una història recent, molt permeada pel relat anglosaxó, on es barregen els aspectes personals i els col·lectius a través de documents, objectes i vivències disperses i silenciades. Sovint aquests materials es troben literalment en caixes, esperant ser recuperats o organitzats per un gest que, si bé no es correspon exactament amb una sortida de l’armari, es podria interpretar en un sentit semblant en el context d’un museu. La proposta d’aquest arxiu precari és un exercici que pretén crear espai per a la memòria i la història política a través d’esdeveniments i materials que transiten per diversos temes i formats: la salut i la despatologització, els manifestos, la producció gràfica i visual, el sexili i la cartografia d’una geopolítica desencaixada. L’exposició s’activarà amb propostes dels estudiants del Programa d’Estudis Independents (PEI) que han participat en el projecte, i amb la col·laboració d’altres agents convidats entre els que es troben Fefa Vila i Diego del Pozo. Seminari Internacional La condició de contorn. Sobre l’arxiu i els seus límits En matemàtiques, les condicions de contorn sorgeixen en el marc de les equacions diferencials i al·ludeixen a la connexió entre un domini il·limitat i un domini limitat, a les condicions de frontera i confinament davant de l’opcionalitat infinita. Per la seva semblança, aquesta imatge pot servir per pensar la complexa articulació que es produeix entre tres dels elements fundacionals i fonamentals del museu: els patrimoni artístic, l’arxiu documental i la biblioteca. La delimitació entre ells és complexa per se. Si a més a més prenem en consideració les pràctiques artístiques conceptuals i immaterials i el qüestionament de la noció tradicional d’obra d’art que comporten, aventurar-se a distingir entre una obra i un document esdevé una tasca força complexa. Els processos burocràtics i tècnics als quals la institució art sotmet aquests documents, que acaben sent fetitxitzats, auratitzats i per tant mercantilitzats, no ajuden a aclarir aquesta qüestió. Els límits afecten no sols aquest dilema entre obra i document en el context de l’art performatiu i conceptual, entre arxiu i col·lecció d’art, sinó que també parlen de la constricció de les lleis que els regulen, de les utopies i fracassos de la digitalització, i també de la incompletesa, imperfecció i omissió inherent al mateix concepte d’arxiu. Alhora, i juntament amb la crisi de la noció d’arxiu com a autoritat, especialment en relació amb els processos colonials, sorgeixen aquells models d’arxiu que tenen en compte les memòries no representades per les narratives hegemòniques, els anomenats arxius autogestionats o anarxius. Així doncs, la condició de contorn es refereix en el nostre cas a les condicions que envolten la difícil delimitació del concepte d’arxiu en el context actual, en relació amb les ones incidents i els ecos que es produeixen entre allò que considerem com a arxiu i allò que es manté al seu voltant. A les imatges, a dalt, Fons Històric MACBA; a sota, Sala de Lectura de la Biblioteca MACBA.