CentroCentro estrena l'any amb tres noves exposicions

CentroCentro Cibeles de Madrid estrena l'any amb tres noves exposicions d'accés gratuït. 'Visca la diferència!' Versa sobre el disseny contemporani i personalitzat; 'Les Veus del GPS', aborda el resultat entre arquitectura i coreografia, i la tercera, 'Adverbis temporals', convida a una reflexió sobre el futur i la percepció del pas del temps. 'Visca la diferència!' És el títol de la mostra al voltant del disseny contemporani i la seva recerca de la individualització. S'hi exhibeixen obres de l'arquitecte italià Gaetano Pesce, com ara la seva cadira Dalila, les sabatilles Fontessa i els prototips de les cadires Dear Diversiy. De la trentena de projectes que es presenten, cal destacar la idea dels mobles i objectes l'estètica s'inspira en el color dels ulls, la radiografia dels ossos o la forma del cos de l'usuari (Sèrie Cloning, de 5.5 designers). O la de les peces el procés de producció s'activa si hi ha audiència, canviant el seu color i mida en funció de l'interès del públic (Collective works, de mischer'traxler). Hi ha llums que permeten més de deu mil milions de combinacions possibles (el model Alphabeta, de Luca Nichetto per HEM), taules en què l'usuari pot triar materials, acabats i fins a dotze estils diferents de potes (taula Multileg, de Jaime Hayon per BD Barcelona Design). Es vol fer visible que la personalització és possible, que es pot fugir de l'estandardització i de la uniformitat. Les noves tecnologies contribueixen a la personalització dels objectes, de les coses, i els dissenyadors estan apostant per productes que permeten incorporar variants triades per l'usuari. L'exposició, que es planteja com un discurs tridimensional sobre la diversitat de la producció de mobles i objectes, guia als visitants a través d'un camí que simula una cadena de muntatge, símbol inequívoc de la producció estandarditzada i en contraposició dels objectes que s'exhibeixen. Tota la instal·lació està composta per planxes de fusta reciclada i 1300 tubs de cartró. Ha estat dissenyada per Ciszak Dalmas. Comissariada per Ana Domínguez Siemens, estarà oberta al públic des del 16 de febrer fins al 20 de maig. 'Les Veus del GPS' L'exposició és el resultat d'un procés d'investigació i creació entre arquitectes i coreògrafs. Les seves comissàries, Paula García-Masedo i Maria Rogel, expliquen que "la mostra explora el viatge en cotxe com a reflex d'una societat en crisi i, també, com a part del folklore actual". Estarà oberta al públic des del 16 de febrer, i fins al 20 de maig. El coreògraf Ángel Zotes i l'estudi Taller d'Casquería han treballat a 'Default Water'. Van partir d'un accident ocorregut a Badajoz en el qual, seguint les indicacions d'un GPS confós, un cotxe va caure a l'aigua de l'embassament de la Serena. Jonathan Martineau i Elii han desenvolupat 'Els fantasmes de Susie Serra'. Per a això es van endinsar en els centres de crash test, "poblats d'espectres sense peus i en els quals es representa un bon món en comú els riscos s'intenten controlar". C + arquitectes i Azahara Ubera han creat 'Les respiradoras', a partir dels embussos que van seguir als atemptats de l'11 de setembre a Nova York. El treball de Paula García-Masedo i Maria Rogel, 'Fer (des) aparèixer un cotxe', sorgeix arran de com Valdebebas va esdevenir una ruïna de la modernitat i l'apropi com a escenari de ral·lis il·legals. 'Adverbis temporals' Quinze artistes internacionals contemporanis reflexionen sobre el futur i la percepció del pas del temps a través de treballs audiovisuals, sonors, escultòrics i de realitat virtual. Està comissariada per Cristina Anglada, forma part de la programació d'ARCOmadrid 2018, dins de la seva secció #Futuro, i estarà oberta fins al 6 de maig. És un recorregut sensorial a través de les obres d'aquests quinze artistes: Serafín Álvarez, Cécile B. Evans, Nora Baró, Nina Canell, Julian Charrière, Marian Garrido, Mia Goyette, Rubén Grilo, Camille HENROT, Hanne Lippard, Regina de Miguel, Jacopo Miliani, Shana Moulton, Mélodie Mousset i Laure Prouvost. Les peces ofereixen diferents perspectives sobre el nostre actual concepte de temps i obren espais per imaginar un futur que explori maneres de relació diferents, alhora que expressen certa nostàlgia per l'imparable deteriorament de la connexió entre l'experiència humana i la seva narració.