Tabakalera presenta l'exposició d'Itziar Okariz, "I Never Said Umbrell"

L'artista donostiarra és un dels grans noms en l'àmbit de la performance i compta amb una important trajectòria i reconeixement internacional. L'exposició, comissariada per la historiadora de l'art Beatriz Herráez, està composta per obres d'èpoques anteriors i de noves produccions i es podrà visitar fins al 3 de juny. El títol I Never Said Umbrella neix d'un malentès, d'una interpretació incorrecta de la tornada de la cançó New Killer Star de David Bowie. Tant el títol de la mostra, com el seu desenvolupament espacial, són picades d'ullet que permeten entreveure referències del món de la música o el cinema que d'alguna manera tenen presència en l'obra d'Okariz. Fonts i referències en què també cal esmentar la importància de la literatura i el pensament feminista. Itziar Okariz (Donostia / Sant Sebastià, 1965) és una escultora que treballa a través del text, la imatge i la veu aspectes vinculats a les polítiques de la representació del cos i de la producció de l'espai, resignificant formes de l'arquitectura i l'urbanisme. Sovint, la seva pràctica pren com a objecte d'estudi qüestions relegades a un segon pla per aquelles categories pròpies del pensament occidental que han posat l'èmfasi en l'abstracte i l'incorpori. El treball des de la materialitat del llenguatge, la relació entre cos i escultura o les relectures a què sotmet a les seves peces en cada nova presentació són línies de treball que travessen aquesta exposició a Tabakalera. La mostra planteja un recorregut que va des d'obres clau en la trajectòria d'Okariz, com el vídeo Xarxa Light (1995), la sèrie Pixar en espais públics i privats (2000-2004) o Irrintzi (2007), fins a peces de nova producció com les estàtues (2018), una instal·lació de vídeo en què l'artista conversa amb objectes inanimats en espais públics com el Metropolitan Museum i el Guggenheim de Nova York, o ujjayi (2018), una instal·lació que té el seu origen en el taller que Okariz va impartir el passat estiu a Tabakalera al costat de Jon Mikel Euba, i en la qual es treballa sobre el so de la respiració i el seu caràcter figuratiu. També tenen una presència important en l'exposició els textos i les transcripcions de diverses performances realitzades durant els últims anys, com Si jo sóc jo i tu ets tu (2010), Un, un, dos, un (2010) o Capítol 2, V.W. (2012), en què es fa visible la importància que atorga Okariz al procés de discriminació constant que comporta aquesta escolta, a través de la qual interpretem i donem sentit al món. L'exposició estarà acompanyada d'un programa de mediació conformat per visites, tallers i grups de treball dirigits a tot tipus de públics, així com d'una sèrie d'activitats paral·leles que tindran lloc en els mesos vinents, en forma de projeccions de cinema, performances, xerrades i / o seminaris. Aquesta programació paral·lela estarà vinculada al seu torn al projecte bianual que acabem d'arrencar a Tabakalera, Ariketak: la segona respiració. La informació detallada de tots aquests esdeveniments s'oferirà a la pàgina web www.tabakalera.eu Aquesta exposició que ara es presenta en Tabakalera suposa el tercer i últim capítol d'un projecte que es va iniciar a la Kunsthaus Baselland de Basilea el maig de 2017 i posteriorment va passar pel CA2M de Móstoles.