"Immersió 2017/18" de Pere de Ribot a la Galeria Esther Montoriol

La Galeria Esther Montoril de Barcelona presenta el dia 22 de febrer a les 19.30 h. Immersió 2017/18 de Pere de Ribot. Raquel Iriso ens explica la trajectòria artística de Pere Ribot que "neix a Girona el 1962. La seva vocació artística desperta molt d'hora i es manifesta també molt aviat. Pintures i llenços l'acompanyen en la seva primera infància, quan també inicia els estudis de música i de piano. Segurament no és aliè a tot això l'educació que rep en la sensibilitat de l'observació de les belles arts i en la passió de la creativitat que li transmet el seu entorn, sobretot el seu pare. En les visites al despatx d'arquitectura del seu pare el dibuix és tan protagonista com les esquadres i els cartabons, i al costat d'ell recorre estudis de pintors, escultors i artesans. També en aquesta primera etapa són destacables les influències que rep en els viatges que realitza per Espanya, França i Itàlia, resseguint les joies del romànic i del renaixement. Gairebé com una conseqüència de tot això, i amb la necessitat de l'artista de cercar i expressar-se, acaba cursant estudis a la facultat de Belles Arts. La seva etapa d'estudiant també resulta molt activa. Quan encara està en la facultat se li obre l'oportunitat de mostrar la seva obra a la fira d'art contemporani ARCO de Madrid l'any 1986. És un moment important, una oportunitat per a l'artista. D'una banda percep que la seva obra es valora, per altra realitza contactes que el porten a decidir traslladar-se a Londres. A la capital britànica coneix a nombrosos creadors i entaula contacte amb moltes galeries i marxants. El mercat de l'art està en plena ebullició, i els intermediaris són figures importants per apropar l'obra dels pintors emergents a molts col·leccionistes que apareixen a finals dels anys vuitanta impulsats pel creixement econòmic i per les inquietuds que mostren aquests nous actors del panorama l'art. En tornar de Londres torna a participar a ARCO. La seva obra manté l'impuls de joventut però adquireix traços de clara maduresa que criden l'atenció i interessen a moltes de les galeries europees allà presents i que estan atentes a descobrir nous talents. És en aquest moment quan sorgeixen diverses oportunitats per a l'artista, que finalment quallen en la seva primera exposició individual a Madrid ia París. També estableix els primers contactes que el portaran en el futur a mantenir una llarga i intensa relació amb Alemanya, on exposarà assíduament a Munic i a Mainz. Són els inicis d'una intensa activitat que fins al dia d'avui ha significat gairebé dues-centes exposicions. Si el viatge a Londres coincideix amb el descobriment per part del públic de la seva obra i significa una profunda petjada en el pintor, el qual realitza l'any 92 per Rússia i algunes de les antigues repúbliques soviètiques també representa un ric bagatge d'experiències que tindrà el seu reflex en l'obra de Pere de Ribot. El paisatge humà impressiona tant o més que el físic a l'home i l'artista, i d'aquell periple provenen moltes amistats que ha conreat fins avui amb pintors i artistes russos. El següent pas és la incorporació temàtica de les formes de la natura. Són els quadres que exposa a Barcelona, ​​l'any 91, i que el catedràtic de la UB José Luís Arce bateja com "rizomatas" És a Barcelona on treballa de Ribot. Al final de l'etapa universitària instal·la el seu estudi en un petit garatge del barri de Sarrià. A prop d'aquest primer local convertit en santuari de l'artista, en un entorn que coneix i li resulta proper, inaugura poc després en un espai més ampli altre estudi en un lloc on la música i la paraula estaran tan presents com la pintura. No es pot entendre l'evolució de l'artista sense conèixer el seu espai. I això és especialment important en Pere de Ribot, tan permeable a l'entorn que l'envolta. En aquest sentit, significa un bagatge personal molt enriquidor compartir amb una quinzena d'artistes l'entorn quan decideix traslladar el seu estudi al Centre d'Art Contemporani Piramidón, situat també a Barcelona, ​​que promou i dóna suport a artistes de tot el món i que s'ha convertit en una referència de l'art contemporani del país. El trasllat coincideix en el temps amb dues iniciatives que demostren les seves inquietuds més enllà de la tela. D'una banda la creació, juntament amb Josep Espot i Neus Martínez, de Flamicell Art Contemporani, amb l'objectiu de dinamitzar el panorama cultural i artístic del seu entorn. Flamicell organitza i promou exposicions de joves creadors, concerts i obres de teatre, i convoca tertúlies i trobades entre artistes i penseu ors. D'altra banda rep l'encàrrec de dirigir la col·lecció d'art contemporani de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) en la qual també dissenya, coordina i dirigeix ​​els seminaris sobre gestió cultural. També com a professor, imparteix classes en el màster en gestió d'institucions culturals. Som a finals dels noranta, quan passeja els seus quadres per París, Brussel·les, Madrid, i manté les seves cites anuals amb Barcelona i Girona. Però l'autèntic punt d'inflexió es produeix l'any 98 quan es casa amb la també artista Emma Grau, amb la qual comparteix un espai de complicitat creativa. És un moment d'esplendor. Arribaran els fills i s'inundaran de llum els llenços de l'artista, que recuperarà també la figura humana. És el pintor, l'espòs, el company i el pare. Són quadres imaginats ja en els amplis paisatges de la casa de Baseia, a Siurana d'Empordà, al cor mateix d'aquest immens escenari natural bressolat per la tramuntana; una casa que ha anat reconstruint a poc a poc, en la qual cada vegada la família passa més i més llargs períodes i on finalment s'instal·larà també un estudi on treballar i que alterna amb el de Barcelona. El paisatge es converteix en protagonistes de la seva obra on el traç i el color estan tan amarats dels exemples de la naturalesa com la mateixa temàtica que es representa. La universalitat del seu llenguatge i la solidesa de la seva gramàtica propicien un nou i apassionant repte per a l'artista. El viatge al Marroc, on participa en el Festival Cultural d'Asilah, marca profundament a Pere de Ribot, els seus paisatges la seva cultura, i una vegada més la seva gent són el que més impressiona a l'artista. Després del Marroc arriben els seus viatges a Amèrica. El 2009 visita per primera vegada la República Dominicana, després participa en la Fira d'Art de Santa Fe de Nou Mèxic, la Fira Arteamericas a Miami i Pinta Art Fair a Nova York. És l'oportunitat de tornar a Dominicana de manera assídua la que els permet prendre distància dels espais i paisatges coneguts i és aquí on per fi, després d'un temps de recerca, la trobada es torna revelador. L'encàrrec d'una obra de grans dimensions per al Club Hemingway l'obliga a instal·lar-se a l'illa per pintar el quadre. En aquest temps l'entorn inspirador es converteix també en una experiència plena, emocional i sensorial, que desemboca a una visió diferent. Mira amb uns altres ulls el que ja havia vist i ens convida a submergir-nos amb ell en aquesta nova perspectiva. És el que queda plasmat en les teles que es poden veure a la Galeria d'art Àngels Penche de Madrid i que a partir de febrer estan a la Galeria Esther Montoriol de Barcelona".