El París nocturn de Brassaï a la Casa Garriga Nogués de la Fundació Mapfre

La Fundació Mapfre de Barcelona presenta a la Casa Garriga Nogués, del 20 de febrer al 13 de maig del 2018, Brassaï, l'ull de París. 

La nit suggereix, no ensenya. Comissariada per Peter Galassi, l’exposició Brassaï de la Sala Garriga Nogués de la Fundació Mapfre de Barcelona té com a tema principal la ciutat de París. El fotògraf va captar instants vitals i quotidians del dia a dia de la ciutat, però sobretot la seva vitalitat nocturna, el misteri que assetja quan cau la nit. Gyula Halász (més conegut com a Brassaï) va néixer a Brassó (Braaov), que aleshores formava part d’Hongria però que avui pertany a Romania. D’aquí el seu nom artístic, Brassaï, nascut a Brassó. Va estudiar a la Universitat de les Arts de Berlín i es va traslladar a viure prop del Jardí de Luxemburg de París l’any 1924. Allà va viure entre un gran grup d’artistes, al barri de Montparnasse, i va començar a treballar com a periodista en un moment en el qual la imatge fotogràfica formava part del text surrealista, ja que, a banda d’exercir la funció de document gràfic, propiciava el desdoblament de la personalitat poètica com a subjecte i objecte de manera simultània.
A banda de la seva mirada intransferible cap a un París actiu les vint-i-quatre hores del dia, Brassaï també ha passat a la història com a seguidor del món del grafit primitiu, el que deixava solcs a les parets amb incisions i baixos relleus. La llum atenuada com de conte de fades, la boira permanent que desdibuixa els contorns i que confon els límits del possible, les parelles festejant a les fosques, les prostitutes, els rodamons i el wild side de la vida més sòrdida. L’elegància amb què Brassaï mira el món travessa la superfície de les seves fotografies, que són un aliatge deliciós de putes i senyores de classe alta, de burgesos i borratxos, de llum i fador.
L’ull vivent que fou Brassaï, segons com el va batejar l’escriptor Henry Miller, es va dedicar a professionalitzar la fotografia, però també va ser pintor, escriptor, escultor i cineasta. Càmera en mà, va rastrejar els carrers de París captant la seva marginalitat nocturna i, com a artista complet, en va saber extreure bellesa i transformar-la en art universal. Brassaï fou el cronista gràfic dels glamurosos esdeveniments de la moribunda Belle Époque. Entre la melangia i el realisme, les imatges de Brassaï posen fora de context la mirada opiàcia de poetes i artistes, la lluminositat enganyosa dels cabarets, els objectes més banals d’unes nits surrealistes, decadents i estrambòtiques.
La fotografia va permetre a Brassaï apoderar-se de la nit de París i de la bellesa dels carrers i els jardins, sota la pluja i la boira. Va publicar el seu primer llibre de fotografies l’any 1933, titulat Paris after Dark. També va fotografiar molts dels seus amics artistes (Dalí, Picasso, Matisse, Giacometti) i escriptors de la seva època (Genet, Michaux, Miller). Les seves fotografies evoquen l’univers artístic i intel·lectual del París dels anys trenta. Sense caure en la fotografia merament documental, Brassaï condensa l’atmosfera d’una època. Les imatges del París nocturn són fetes per un poeta amb una càmera que recorre llambordes, fanals, voreres serpentejants, escales impossibles, carrers solitaris, clubs, bars i bordells. El seu únic objectiu era expressar la realitat. Brassaï deia que com que no hi ha res més surrealista que la realitat, si aquesta falla a l’hora de sorprendre’ns és perquè hem caigut en l’hàbit de veure-la com a ordinària. I per ell ordinari no és sinònim de veritat.

A la imatge, Brassaï. Montmartre. 1930/31. 29,8x39,6 cm. [Paris de jour 472.C]. Estate Brassaï Succession, Paris. © Estate Brassaï Succession, Paris.