Conferència sobre Josep Irla a càrrec de Mercè Morales i Jordi Gaitx

La Casa Irla de Sant Feliu de Guíxols acull, el 3 de març a les 7 de la tarda, la xerrada Josep Irla i Bosch, als seixanta anys de la seva mort, sobre la figura política i humana del 124è president de la Generalitat de Catalunya (1940–1954), particularment conegut per haver dut a terme la presidència en l'exili. La conferència va a càrrec de Mercè Morales i Jordi Gaitx. Segons explica Mercè Morales, Josep Irla i Bosch Irla va acomplir un paper cabdal en la història del nostre país: la continuïtat i defensa de la legitimitat del Parlament i de la Generalitat republicanes arrabassades pel franquisme. Josep Irla va ser el president de la Generalitat durant els anys més actius i esperançadors de la política catalana a l’exili, aquells en els quals el triomf dels Aliats a la segona guerra mundial permetien somiar amb un immediat retorn a Catalunya. Però, també, en els últims anys de la seva presidència, Irla va ser el president dels anys més descoratjadors, d’aquells en els quals, la tan desitjada intervenció internacional per fer caure el govern franquista es va esvair, amb la consegüent pèrdua d’influència dels governs republicans exiliats a l’oposició antifranquista. Entre 1940 i 1954, Josep Irla va presidir la Generalitat de Catalunya en un context polític extrem. Eren els anys de la postguerra espanyola més ferotge; de l’Europa sumida en un conflicte bèl·lic devastador, i el del món que es repartia i rearmava amb la guerra freda. Josep Irla era el president a l’exili d’una Catalunya violentada i reprimida per la dictadura franquista. Aquella nova Espanya que havia afusellat al president Companys. Era el president d’una Catalunya amb profundes escletxes polítiques què, malgrat el seu esforç per superar-les amb la formació d’un govern d’unitat (1945-1948) -l’únic govern de la Generalitat a l’exili-, mai no va aconseguir assolir. És, en aquest context, en el qual Josep Irla exerceix la presidència més singular de la Generalitat del segle xx, uns anys en els quals el debat polític sobre la futura Catalunya plantejava el dret a l’autodeterminació i la superació de la via estatutària.