Fires d'art, sí o no? L'etern debat

D’ençà de la primera edició de la fira Arco, l’any 1982, l’Estat espanyol es va proposar posicionar-se en el mapa de l’art internacional i una de les opcions va ser la creació d’una fira que posés Madrid en el centre dels interessos del mercat de l’art. Un instrument més al costat de projectes com ara el Mncars, en un moment en què acabava de tornar el Guernica, blindat i custodiat al Casón del Buen Retiro, i aprofitant que els ulls internacionals estaven posats en l’Espanya després de Franco. Cal afegir-hi que les autonomies estaven distretes organitzant l’autogovern i els seus propis centres d’art, mentre que Madrid anava avançant amb la força de la movida i de l’Estat. La renúncia de les galeries catalanes a encapçalar la moguda d’una fira d’àmbit estatal –hi havia hagut l’experiència d’Arte-Expo, el 1976– va ser cabdal per deixar que Madrid empenyés amb força la seva proposta, que ha sabut consolidar. Amb els anys, Arco no ha pogut ni ha volgut absorbir totes les opcions que el panorama de l’art ofereix i al seu entorn han crescut altres fires amb altres propostes que enriqueixen, complementen i fan d’Arco una fira més gran i, de Madrid, una oferta més cobejable. El que podria semblar un Off Arco s’ha acabat convertint en un Arco més gran. Així han nascut Art Madrid, JustMad i Drawing Room, que se celebren en les mateixes dates, aquest any del 21 al 25 de febrer. Tretzè aniversari d’Art Madrid. Art Madrid 2018 celebra el seu tretzè aniversari. Aquesta fira va néixer com a conseqüència d’un cert descontentament d’Arco, dels seus comitès de selecció, de la seva exclusivitat i afavoriment dels seus lobbies i, finalment, Art Madrid volia ser una alternativa més plural. Oberta a tot tipus de disciplines dins l’art contemporani, aplega una majoria de galeries de l’Estat espanyol procedents d’altres comunitats autònomes, però també de Portugal, Cuba, Alemanya, i amb una escassa representació internacional. Els Països Catalans hi són presents, amb galeries de Barcelona com  ara 3 punts, Alonso Vidal, Miquel Alzueta, Zielinsky o Marc Calzada, amb obres d’artistes contemporanis que cadascuna de les galeries promou. El País Valencià, que és una comunitat molt activa en la seva presència en fires, hi és amb les galeries Alba Cabrera i Benlliure, mentre que la galeria Pep Llabrés representa Palma. JustMad. L’altra fira que s’ha anat consolidant és JustMad, dedicada a l’art emergent, però on curiosament enguany no hi ha presència de galeries catalanes ni valencianes, cosa que resulta bastant incomprensible quan hi ha un gran planter de creadors emergents i un munt de convocatòries per a artistes joves, la qual cosa indica que aquests segueixen un circuit alternatiu d’espais institucionals d’art no vinculats al món del mercat. L’excepció és la galeria Addaya, d’Alaró, a les Balears. Drawing Room. La nova fira dedicada al dibuix, Drawing Room Madrid, que té lloc al Círculo de Bellas Artes, té la sort de no ser gaire gran i de centrar-se en el món del dibuix, una disciplina molt apreciada, lleugera a l’hora d’exposar-la, i és una pràctica molt creativa que no sempre té espai a la gran fira d’Arco. Prop de quaranta galeries són convidades a participar-hi, seleccionades per un comitè curatorial, i el criteri no és ni afavorir l’art emergent ni l’art consolidat, sinó triar la via del mig, això és la pràctica del dibuix contemporani transgeneracional. Aquest any se’n fa la tercera edició, la primera va ser el 2016, i va in crescendo, ja que ha gairebé doblat el nombre de galeries en relació amb l’any passat. I aquí sí que cal dir que les galeries valencianes són les més actives, amb la presència de quatre galeries, més una de Barcelona i una de les Illes Balears. Per València hi són presents la Shiras Gallery, la Set Espai d’Art, la galeria Pepita Lumier i la galeria Paz y Comedias, mentre que de Barcelona hi trobem l’N2 i de les Balears, la galeria Fran Reus. El fet que hi hagi galeries d’aquestes terres no vol dir que els artistes representats pertanyin als territoris de les galeries. Molt sovint no és així, llevat del cas de les Balears, que són més fidels als artistes del seu territori. Arco. Òbviament, la fira Arco s’endú el pastís més gran en l’àmbit internacional i aquí sí que les galeries de Barcelona tenen una presència activa. Ja l’any passat es va fer notar una recuperació del mercat amb un augment del 19% de les vendes en galeries i cases de subhastes, la qual cosa augura que aquest any pugui ser un any de bons resultats per a Arco. La novetat de l’edició del 2018 és que s’ha trencat la tradició del país convidat –que potser creava un paral·lelisme amb els pavellons nacionals de la Biennal de Venècia– i s’ha optat per substituir el país convidat per una proposta curatorial. El convidat d’enguany és un concepte: la noció de futur. Així, el team format per Chus Martínez, Elise Laumer i Rosa Lleó vol convertir la fira en “un espai que ens permeti imaginar, proposar i produir una visió de la complexitat que ens espera”. Sota aquest concepte se seleccionen quinze galeries i quinze artistes que es mostraran en una secció especial. A Arco participen 211 galeries de 29 països, entre les quals hi ha les catalanes: ADN, Galeria dels Àngels, Estrany de la Mota, EtHall, Joan Prats, Marc Domènech, Miguel Marcos, Polígrafa, Projectes SD, Rocío Santa Cruz i Senda. El País Valencià hi serà present amb l’Espai Visor, de fotografia, i Luis Adelantado, mentre que les Illes Balears hi tindran la galeria Horrach Moya i la Pelaires, de Palma. El projecte de Barcelona. Barcelona debat novament i per iniciativa del Gremi de Galeries un projecte de fira d’art, al qual la conselleria de Cultura i l’Ajuntament de Barcelona donarien el vistiplau, amb un acord consensuat amb les diverses associacions de galeries, si bé el moment polític d’aquestes dues institucions en termes de cultura no és el millor després del trencament del pacte dels comuns amb el PSC a l’Ajuntament i el desmantellament del govern de la Generalitat. Actualment, Barcelona té les fires Loop, Fama, Swab i Arts Libris com a fires que presenten una trajectòria aparentment consolidada. El nou projecte vol aprofitar la marca Barcelona com a impuls d’aquesta nova fira, pensada sota un altre model, més pluridisciplinari, en què el fil conductor són els creadors, i la idea s’expandeix vers una fira festival, en què entren en joc altres disciplines, com ara la gastronomia o el disseny, camps en què la marca de la ciutat excel·leix. Per tant, no és un model basat solament en les arts visuals, sinó en la creació en general, que pugui repercutir en benefici de tota la ciutat i de diferents sectors. Cal, doncs, el consens dels diferents agents i l’estabilitat d’interlocutors en les institucions per tirar endavant un projecte en què fa tres anys que es treballa. El mercat de l’art de Barcelona no ha tingut gaire empenta en l’àmbit internacional, però també és cert que alguna cosa està canviant, sobretot en les galeries d’art modern, cada cop amb un personal més format i més professional. Confiem que es pugui tirar endavant sota paràmetres realistes i eficients. A les imatges, a dalt, Stephan Balkenhol. Woman with blue dress, 2017. Fusta pintada. 174x36x28 cm. Estand galeria Senda a Arco Madrid 2018 (Foto Enric Berenguer). A sota, David Tremlett. Wall Form # 3, 2016. Galeria Miguel Marcos. ArcoMadrid 2018.  Kaleidoscope skull, d’Okuda San Miguel (Kreisler/galeria 3 Punts), imatge de la 13a edició d’Art Madrid. Ángela Bonadíes (Caracas, Veneçuela, 1970). Didactic Panels, America Tropical Interpretative Center, LA. From the Series David Alfaro Siqueiros, América 2016. Addaya Centre d’Art Contemporani. Fira Just Mad 18. Mario Soria. Hombres árbol. Llapis sobre paper i joguines de plàstic. Galeria N2. Fira Drawing Room Madrid.