Fundació Valvi inaugura l'exposició de memòria personal titulada "Projecte L" de Jaume Gel

La Fundació Valvi inaugura el 27 de febrer a les 19.30 h.  l'exposició de memòria personal titulada Projecte L de Jaume Geli. L'artista es regala el Projecte L en celebrar els seus 50 anys, i ha treballat els 365 dies (de febrer de 2017 a febrer de 2018) fins a arribar als 51 anys en un seguit d’intervencions artístiques en què la formalització d’aquesta L (cinquanta en xifres romanes) es converteix en un punt de sortida per desplegar la seva obra. Rere l’aparença formal del treball que us presenta es pot intuir l’eix sobre el qual rota realment el Projecte L: la intersecció d’acotació temporal i creativitat o, si es vol, la fusió de viure i crear. En l’interval d’un any les idees han madurat a conseqüència del pes de la seva existència, i no de la necessitat de l’artista. El repòs dels pensaments ha estat el preàmbul necessari a tota producció posterior. Sovint l’han acompanyat un desig i una preocupació: no començar allò que no podia arribar a ser, tot i no tenir del tot la certesa que allò iniciat arribaria a ser. L’entorn escollit l’ha ensenyat a ser pràctic en l’ús immediat dels recursos; a observar els ritmes de descomposició, mutabilitat i renaixement de molts elements; i a quedar especialment fascinat per aquells de ritme extremadament lent, per aquelles entitats en què la petja temporal és mesurable en setmanes o mesos. La seva selecció i ús han estat claus per incorporar també materials que ja havia utilitzat en exposicions anteriors, concretament en Interiors infinits, en aquesta mateixa sala l’any 2009. Els recupera de la mateixa manera que vol donar una segona vida a moments autobiogràfics: la connexió temporal amb l’ofici de l’avi i del pare, que evoca el fet de picar el mall a l’enclusa; la marca rovellada de moments més incerts, i la seva gestió, en forma de procés de rentat; la redescoberta molt propera en el temps d’un paisatge sovintejat, amb el tall del bisturí sobre el paper; la agonia poètica d’un pruner, un relat existencialista en terres de Fontcoberta; i finalment, el peregrinatge per les quasi foscors de paisatges banyolins, exteriors o interiors, urbans o rurals, però definitivament deshabitats, on la L projecta una perfilada llum solitària