Planta, el complex industrial de la Fundació Sorigué

Prendre decisions arriscades. Tan arriscades com crear un espai de trobada entre l’art, l’arquitectura, el coneixement i el paisatge. Tan atrevides com fer-ho en una planta de producció en ple rendiment. Tan valentes com instal·lar entre piles d’àrid, camps d’oliveres i magatzems de formigó uns pavellons que continguin obres de gran format d’artistes contemporanis internacionals. Un projecte pioner. Després de construir una sòlida col·lecció d’art contemporani, la Fundació Sorigué surt del cub blanc per llançar Planta, un projecte pioner que se serveix de les instal·lacions industrials del Grup Sorigué a Balaguer (Lleida) per redefinir els paràmetres que regeixen els circuits de promoció de l’art contemporani al nostre país. I ho fa des de la perifèria de la perifèria, mirant cap al futur i en companyia d’artistes com ara Juan Muñoz, Anselm Kiefer i Bill Viola. Obert al públic des de finals del 2017, Planta ha aixecat el teló amb una posada en escena espectacular: la instal·lació Double Bind de Juan Muñoz (1953-2001), última obra de l’escultor madrileny –i peça culminant de la seva carrera–, creada ex professo per a la Sala de Turbines de la Tate Modern de Londres l’any 2001. Mesos després de la seva presentació, Muñoz moria prematurament i la peça va quedar empaquetada en un magatzem durant més d’una dècada. Double Blind. Setze anys després de la seva producció, Double Bind s’exposa per primera vegada a l’Estat espanyol en un muntatge sense precedents. Una nau de dos mil metres quadrats s’ha adaptat íntegrament per cenyir-se a la instal·lació original. A l’interior, un espai escenogràfic i inquietant, tenyit d’un gris gèlid que impregna una vida interrompuda per un esdeveniment inesperat. Un interior quirúrgic, inert. Un paisatge industrial en desús. Un món paral·lel, distòpic. L’escena d’un film psicològic. Un no-lloc on només han sobreviscut les màquines, que continuen en funcionament autònom un cop alliberades de la dependència humana. Al nivell superior, dos ascensors buits es mouen mecànicament; pugen fins al sostre de la nau; desapareixen sota el nivell inferior; ningú els espera, no porten enlloc. A baix, l’ambient fosc deixa entreveure clarianes on s’obren patis interiors amb personatges petrificats enmig d’una acció: conversen entre ells, miren per la finestra, obren la porta de casa. El silenci hi regna. Són les figures arquetípiques de Muñoz, immòbils, monocromes, mancades d’expressió, desprovistes de personalitat. Clons alienats. Humanoides deshumanitzats que omplen un espai teatral farcit d’il·lusions visuals. Cinc anys. A Planta, Double Bind s’hi quedarà cinc anys, després el seu destí està per escriure. Mentrestant també s’hi poden veure obres d’Anselm Kiefer. Construït ex novo per contenir tres pintures de gran format de l’artista alemany, el Pavelló Kiefer és el primer espai site-specific que es va inaugurar a Planta. No serà l’últim. D’aquí a uns mesos s’obrirà una nau dedicada a una instal·lació de William Kentridge i una altra per a una peça videogràfica de Bill Viola. Entre instal·lacions industrials i el paisatge de secà, Planta impulsa la creació contemporània des d’una òptica radicalment innovadora i en un emplaçament que poc té a veure amb la neutralitat del cub blanc. Definitivament, una aposta més que arriscada. A la imatge, Double Blind. Planta. Fundació Sorigué.