Treballs de Rosa Barba, Patricia Esquivias, David Bestué, María Ruido, Inmaculada Salinas, Algirdas Seskus, Joachim Koester, Àngels Ribé i Engel Leonardo, passaran a formar part a partir d'ara de la Col·lecció del Museu Reina Sofia. El total del valor de les obres adquirides ascendeix a 224.480 euros.
Rosa Barba (Itàlia, 1972) és una de les artistes de referència de l'anomenat "cinema d'exposició" i el seu treball se situa entre la tradició del documental i la ciència ficció. La pel·lícula Bending to Earth (2015), que temàticament es troba dins d'una de les principals línies d'investigació de l'artista, reuneix una sèrie de seqüències al voltant d'uns magatzems de residus nuclears de Califòrnia, Utah i Colorado. La seva adquisició permet ampliar la presència de Barba a la Col·lecció del Museu que comptava fins ara amb la pel·lícula Waiting Grounds i l'escultura Western Round Table, ambdues de 2007.
Un dels interessos fonamentals de Patricia Esquivias (Veneçuela, 1979) és l'arquitectura i les arts populars observades des de la gent i la cultura que l'habita. Les seves obres utilitzen el vídeo com a principal mitjà d'expressió. Tres són les obres d'aquesta artista emergent que han estat adquirides. En 111-119 Generalísimo / Castellana i Murals de ceràmica realitzats per Manuel S. Molezún i Amadeo Gabino el 1958, Esquivias investiga sobre la recerca de la modernitat a través d'un ideal de societat. Per la seva banda, amb El poble espanyol té un camí que condueix a un estel, l'artista barreja l'arquitectura i tradició popular marroquina amb les seves pròpies vivències.
El punt de partida de l'escultura de David Bestué (Espanya, 1980) és molt original, ja que es basa en una revisió crítica de les avantguardes del segle XX pel que fa a l'art, l'arquitectura i la literatura. I la seva forma d'integrar-lo en la seva escultura, donant especial protagonisme al material en què estan fetes les peces, són factors que li fan un artista molt original. La selecció de cinc de les obres que formen part de l'exposició Rosi Amor que ha mostrat al Museu Reina Sofia és interessant per a l'increment dins dels fons de la Col·lecció d'obres d'artistes joves.
María Ruido (Espanya, 1967) és una artista que desenvolupa projectes interdisciplinars en format audiovisual, performance, i d'assajos, sobre l'elaboració social del cos i sobre els mecanismes de construcció de la memòria i la seva relació amb les formes narratives de la història. Els seus vídeos Pla Rosebud 1, que se centra en l'anomenada Llei de memòria històrica a Espanya, i Pla Rosebud 2, que enfoca la seva atenció en la Transició espanyola, reforça la línia de treball del Museu en la producció videogràfica i la revisió dels relats històrics.
La col·lecció del Museu Reina Sofia no posseïa obra d'Inmaculada Salinas (Espanya, 1967). No obstant això, el caràcter processual i repetitiu de les seves peces, a partir d'un subjecte o tema determinat, es relaciona amb diverses línies discursives presents en la col·lecció des dels anys setanta, com són la noció d'arxiu, la dimensió performativa del dibuix o la crítica de gènere. L'adquisició de la seva obra Temps de treball ajuda a configurar una imatge de l'art espanyol més contemporani, que s'uneix a altres adquisicions recents d'artistes com Carme Nogueira o Juan Luis Moraza.
Les 8 fotografies d'Algirdas Šeškus (Lituània, 1945) que ha adquirit el Museu són imatges que l'artista prenia d'una societat que vivia sotmesa a la tensió dels anys de la Guerra Freda en un país de règim comunista, Lituània. Les imatges tenen relació amb el cinematogràfic i poden posar-se en diàleg amb les pel·lícules, ja existents en la Col·lecció del Museu Reina Sofia, de Straub-Huillet i les de Deimantas Narkevičius. Fins ara la seva obra no estava representada a la Col·lecció.
Joachim Koester (Dinamarca, 1962) utilitza la fotografia i el cinema per crear instal·lacions on l'espai on escultòric és el marc per establir un diàleg entre diferents llenguatges artístics. L'obra de l'artista danès Maybe this act, this work, this thing compon el retrat fictici d'un grup d'actors de vaudeville durant l'adveniment de l'era del cinema i conté meta-referències a l'art (i al sistema de l'art) sense excloure una visió crítica. La seva adquisició suposa un enriquiment del contemporani en la Col·lecció.
Considerada una de les artistes més significatives de les pràctiques conceptuals a Catalunya, Àngels Ribé (Espanya, 1943) va iniciar la seva producció a la fi dels anys seixanta amb accions, instal·lacions i performances amb el cos i l'espai com a protagonistes. A la dècada dels vuitanta Ribé torna a Espanya i recupera l'interès pel caràcter objectual de l'obra d'art i per la seva materialització escultòrica. Treballa primer amb ferro i -a partir del 2000- amb neons que la connecten de nou amb la incorporeïtat de la llum i l'espai. En paral·lel desenvolupa obra gràfica i sobre paper.
Engel Leonardo (República Dominicana, 1977), de qui s'ha adquirit la seva obra Bessons, és un artista que realitza un acurat estudi del Carib i la República Dominicana, en concret, a través de la forma, les tradicions artesanals i arquitectòniques, i els canvis -socials, polítics, culturals- que ha patit el país caribeny durant el segle XX i el que va del XXI. Basat en processos d'investigació sobre les tècniques artesanals que es desenvolupen en diferents zones del país, els seus objectes, escultures i instal·lacions donen compte dels aspectes formals característics, però també de la idiosincràsia de la cultura dominicana.
A la imatge, Maybe this act, this work, this thing, 2016 de Joachim Keester, una de les obres adquirides pel Reina Sofia a Arco.