"Monument al Sardanista", de Quico Ros, imatge institucional de l'Any Aureli Capmany

Un dels monuments més reconeguts i immortalitzat en instantànies amb què compta Blanes ha estat escollit pel Departament de Cultura de la Generalitat perquè formi part de la imatge institucional de l'Any Aureli Capmany, que es commemora aquest 2018. Es tracta del Monument al Sardanista, instal·lat a un dels indrets més visitats del municipi: el Passeig de Mar. El logotip institucional està dissenyat a partir d'un fragment de l'escultura, obra de l'artista blanenc Quico Ros i Portas. Està fet de planxa de ferro, va ser inaugurat l'any 1999, i representa dues parelles de sardanistes que estan ballant. La imatge que s'ha triat per representar la commemoració dels 150 anys del naixement d'Aureli Capmany vol transmetre la idea del ball i moviment, donada la importància que tenen les danses tradicionals en la seva obra. El Monument al Sardanista, un treball de Quico Ros De fet, el Monument al Sardanista està situat al costat del Banc dels Músics, el lloc que des de fa molts anys centralitza les audicions de sardanes en aquest municipi on comença la Costa Brava. L'artista blanenc Quico Ros ha cedit els drets d'imatge de la seva obra per crear el logotip institucional de l'Any Aureli Capmany, per això el govern català ha fet un agraïment explícit a l'autor per aquest gest. Quico Ros va néixer a Blanes l'any 1945, i és un artista polifacètic que, a banda de l'escultura, també treballa altres manifestacions artístiques: pintura, pintura mural, il·lustració, disseny i restauració de pintura i vitralls. Viu i treballa a Blanes, on es pot veure una bona part de la seva obra, com per exemple el Monument a la Puntaire, un mural per a les noves peixateries municipals, o bé els carismàtics plafons de ceràmica amb els antics motius amb què es coneixia a les famílies del centre de la vila a finals del segle XIX i principis del XX. Té un taller d'arts plàstiques al barri de Sa Carbonera, on compagina la creació artística amb la docència de dibuix, pintura i escultura a infants i adults. Molts dels seus projectes els treballa de manera conjunta amb el seu fill, Sergi Ros, qui precisament és l'autor del darrer monument que s'ha inaugurat a Blanes, dedicat Als Músics amb motiu dels 50 anys de la Banda i Cobla del Col·legi Santa Maria. Tret de sortida de l'Any Aureli Capmany Precisament el dia 26 de febrer, es farà la presentació oficial dels actes organitzats per la Generalitat amb motiu de l'Any Aureli Capmany. Aquest 2018 es commemoren els 150 anys del naixement d'Aureli Capmany al barri del Born, a Barcelona, en una família de cistellers. Fill de nouvinguts a la ciutat, és una figura cabdal per a l'estudi de la ciutat, especialment el seu urbanisme, els monuments, els teatres i els espectacles, els costums i la manera de viure. També és important per a l'estudi de la cultura popular d'arreu de Catalunya: els contes, la dansa, la cançó, la imatgeria festiva, les llegendes, els refranys, la música,... Home d'ofici i sense estudis acadèmics, va crear el seu propi pla autodidacta d'accés al coneixement extraient el bagatge cultural de les entitats i associacions de la seva època, a través d'activitats com ara lectures, converses, visites i excursions, entre d'altres. La seva versatilitat li va permetre impulsar i donar forma a una gran varietat de projectes d'abast nacional, des del Cançoner Popular fins a En Patufet, passant pel naixement d'orfeons, esbarts dansaires i obres teatrals. Dit en pròpies paraules d'Aureli Capmany, fonamentava la seva actuació en dos principals puntals: el folklore de Catalunya i la història de Barcelona. El seu treball va servir per donar eines als mestres i professors, atorgant un major reconeixement i visibilitat a l'ús de la cançó, la dansa, el teatre, la rondalla, la llegenda i altres ingredients per enfortir i singularitzar la personalitat, així com a eina al servei de Catalunya. La declaració del govern català de l'Any Aureli Capmany com a commemoració oficial del 2018 s'ha marcat l'objectiu de difondre la seva figura i, alhora, donar reconeixement públic a la seva tasca en el món de la cultura popular nacional.