"The non-visible" de Cristina Ferrández al Centre d'Art Alcobendas

Del 2 març 2018 al 7 d'abril 2018 Cristina Ferrández (Alacant, 1974) presenta al Centre d'Art Alcobendas un projecte inèdit que es nodreix de la geografia, l'exploració i la metafísica, per posar en escena diverses claus del nostre temps. Amb una escenografia envoltant, harmonitza ètica i estètica, partint dels seus anhels de descobriment com a pretext de partida per viatjar cap al feréstec, i endinsar-se en territoris no maculats ni espoliats, les experiències multidisciplinars es plasmen a la sala d'exposicions. Fer visible l'invisible, recuperar estratègies íntimes en la naturalesa, donar nom al que desconeix, i descobrir-se un mateix van ser algunes motivacions dels grans exploradors de finals del segle XIX i principis del segle XX, en nombroses conquestes individuals i col·lectives. Ferrández aprofundeix en una mena de renovació còsmica sobre la història i sobre el seu esdevenir personal, viatjant espiritualment a l'Antàrtida i al Pol Nord, amb dos muntatges simultanis on conflueixen forces complementàries, que busquen la Utopia a través de diversos plans (geofísic, cartogràfic, expressiu) i es retroalimenten visual i conceptualment. D'una banda, la instal·lació "Rupes Nigra et Altíssima", consistent en un tauler hexagonal que ocupa el centre de la sala, i desplega un volum simbòlic realitzat amb sílice i roca negra. A més, el muntatge site-specific que dóna nom al projecte general, on dos grans dibuixos inspirats en els casquets polars, i disposats sobre parets enfrontades, s'uneixen mitjançant feixos de llum, generant energies. Aquests dibuixos subtils i delicats són una interpretació lliure de les cartes batimètriques de les geografies boreal i austral, en aquest joc nord-sud, incorporant aquí també elements geopolítics, és a dir, les línies de partició territorials de diverses nacions internacionals que reclamen el seu posicionament en aquests recursos naturals per explotar. En l'última dècada, la singular obra de Ferrández ve analitzant territoris de trobades i claus per desvetllar la fragilitat del paisatge, des d'un posicionament ecològic, en l'enyorança d'ideals que ella expressa amb fotografies, audiovisuals, dibuixos i instal·lacions. La influència dels grans artistes, pensadors i científics és un dels eixos discursius dels seus projectes. A la imatge, Wanderers, de Cristina Ferrández.