Cinquanta anys de la mort d'Olga Sacharoff

L’Any Olga Sacharoff s’organitza en commemoració dels cinquanta anys de la mort de l’artista, que va néixer a Tblisi (Geòrgia) en el si d’una família de l’alta burgesia. Després de formar-se a l’acadèmia de Belles Arts del seu país, es traslladà a Europa durant la primera dècada del segle XX. Després d’una estada a Munic, s’instal·là a París, on comença a desenvolupar una pintura emmarcada en el cubisme i el postcubisme. Quan va esclatar la Gran Guerra, arribà amb la seva parella –el pintor i fotògraf anglès Otho Lloyd– a Barcelona, on es van establir, i passaven els estius a Tossa de Mar. Aquí va coincidir amb Marie Laurencin, Arthur Cravan, Albert Gleizes, Charchoune i altres artistes que havien triat Catalunya per refugiar-se de la guerra. Durant aquests dies, Sacharoff va participar amb una il·lustració a la revista 391, publicada a Barcelona per l’artista dadaista Francis Picabia. En finalitzar el conflicte bèl·lic, l’artista va tornar a París, però continuaria viatjant freqüentment a la capital catalana i passant les seves vacances a Mallorca i Eivissa. Durant la dècada dels anys vint va exposar en diferents edicions del Salon d’Automne, del Salon des Indépendants, del Salon de l’Araignée i del Salon des Tuileries. També va participar en destacades exposicions col·lectives a Barcelona, els Estats Units, etc. Quan va començar a realitzar mostres individuals en galeries de París i Londres, va obtenir una acollida molt positiva entre la crítica més influent de l’època. A París, Sacharoff va viure sempre al barri de Montparnasse, on va freqüentar els cafès de moda (La Rotonde, La Coupole) i va establir contacte i amistat amb molts artistes de les primeres avantguardes: Picasso, Modigliani, Van Dongen, Gus Bofa, Manolo Hugué i també els que formaven part de la colònia russa, com ara Marie Vassilieff, Chaim Soutine, Chana Orloff i Marevna Vorobev, entre d’altres. Arran del desencadenament de la Segona Guerra Mundial, Sacharoff s’estableix definitivament a Barcelona l’any 1940, on va viure sempre al seu estimat barri del Putxet. L’any 1943, Eugeni d’Ors la va seleccionar perquè fos present en el Primer Salón de los Once, a la galeria Biosca de Madrid, espai on continuaria mostrant la seva obra. El 1947 va pintar Homenatge a la Mare de Déu de Montserrat, obra que és seleccionada per la Comissió Abat Oliba en el concurs de pintura celebrat amb motiu de l’entronització de la Mare de Déu a Montserrat. A Barcelona, Olga Sacharoff va formar part dels cercles artístics de postguerra i va treballar gairebé sempre amb la galeria Syra. També va ser un membre actiu de La Colla, el grup d’artistes i intel·lectuals que es reunien a casa del col·leccionista Francesc Pérez de Olaguer, al qual la pintora va dedicar dues belles obres. Així, va retratar el ceramista Josep Llorens Artigas, els escultors Enric Monjo i Maria Llimona, els músics Frederic Mompou, Eduard Toldrà, Francesc Costa i Joan Gilbert Camins, els pintors Domingo Carles, Josep i Gabriel Amat, Antoni Vila Arrufat, Josep Mompou, Rafael Llimona, Otho Lloyd, Antoni Mataró i Josep Puigdengolas, a més d’altres personalitats del món dels negocis i financer. La seva presència era habitual en les exposicions nacionals i municipals de Belles Arts, i també en nombroses mostres amb diverses finalitats solidàries amb les quals l’artista sempre estava disposada a col·laborar. Olga Sacharoff va morir a Barcelona l’any 1967, després de tota una vida compromesa amb l’art i amb la seva carrera professional. Ha deixat un important llegat d’obres, que, sens dubte, l’acrediten com una figura destacada dels llenguatges artístics del segle passat. La gran exposició de l’Any Olga Sacharoff es pot veure al Museu d’Art de Girona comissariada per Elina Norandi fins al 2 d’abril del 2018. A la imatge, Olga Sacharoff. Autoretrat. Museu de Valls. Foto: Pere Queralt. www.anyolgasacharoff.cat