cabosanroque presenta "No em va fer Joan Brossa" a l'Arts Santa Mònica

De l'1 a 18 de març, cabosanroque presenta No em va fer Joan Brossa al claustre Max Cahner de l'Arts Santa Mònica, exposició organitzada per Arts Santa Mònica i produïda pel Festival Temporada Alta, Teatre Nacional de Catalunya i la Fundació Lluís Coromina, amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes i la Fundació Joan Brossa. No em va fer Joan Brossa és una instal·lació sonora i plàstica de cabosanroque que té com a gènesi l'exploració transversal de la prosa més desconeguda i primerenca del poeta Joan Brossa. Un poema transitable que interpreta els paisatges dins la prosa, i el so de la paraula dins la poesia escènica dels anys quaranta. Una acumulació fins a l'excés d'objectes en moviment es converteix en el paisatge mític i màgic d'El jardí de Batafra, en el paisatge molt menys diví del front del Segre a "30 Divisió", en el paisatge "sota el firmament" del "Missal de caragat" o en els boscos boirosos de l'obertura de l'òpera Parsifal del seu admirat i vitalment recurrent Wagner. El transformisme de Frègoli aplicat a l'objecte i l'al·literació d'objectes comuns que es van transmutant en diferents paisatges. Una obra on no només s'involucren el coneixement de diferents disciplines sinó la connexió entre elles per arribar a un àmbit d'acció més ample, i acabar oferint un resultat de gènere bastard, desviació i deformació de gèneres brossians, com la poesia objectual, la poesia escènica, o el post teatre, sempre des del punt de vista del so. Idea, conceptualització, creació, construcció, concepció sonora i composició: Laia Torrents Carulla i Roger Aixut Sampietro (cabosanroque). Veus: alumnes del COIET de Banyoles (Servei d'atenció especialitzada a persones adultes amb discapacitat de la comarca del Pla de l'Estany): Ma. Àngels Verge Mata, Pau Fernández Pujol, Eduard Martí Vergé, Alex Alba, Jonathan Perasa, Carmelita Puigdemont i Jordi Saubí.