Fama 2018: la fira dels antiquaris obre les portes a les Reials Drassanes

La Sala Marquès de Comillas de les Reials Drassanes de Barcelona és on es pot visitar, del 28 de febrer al 4 de març del 2018, la quarta edició de FAMA (Fira d’Art Modern i Antic de Barcelona), hereva del Saló d’Antiquaris. L’espai que ocupa la fira no és gaire gran, només 2.000 metres quadrats, però és suficient per omplir-lo d’estands, ja que són les dimensions perfectes per reunir una trentena de galeries participants. A FAMA es poden contemplar cinc mil·lennis d’història, des de l’art antic fins a les avantguardes històriques, a més de peces procedents de l’Àfrica, de l’Orient i de l’art precolombí, entre altres cultures.
Barcelona, des de fa temps, no disposa de grans esdeveniments firals, ja que, a banda de SWAB, fira on predomina l’art emergent, només existeix FAMA com a espai per poder compartir l’interès dels amants de l’art, en aquest cas relacionats amb  l’art antic i  modern. La circumstància que la ciutat hagi estat òrfena durant tres anys d’una fira d’antiquaris, fins a l’aparició de FAMA, no s’entén gaire, sobretot si ho comparem amb el que passa a Madrid, on coincideixen en un mateix mes de cinc a sis fires de gran qualitat. Això, òbviament, és impensable que algun dia succeeixi a Barcelona. Per tant, ara a la capital catalana existeix l’oportunitat de mostrar obres antigues i modernes, des de pintures, escultures i ceràmiques fins a mobiliari o joies, per la qual cosa ens hem de sentir satisfets, encara que això no ens faci oblidar les dificultats que tenen des de fa anys els galeristes per poder sobreviure a Catalunya. L’aparició de nous col·leccionistes, sobretot dels més joves, amb interessos i visions ben diferents, està sent encara molt lenta, per això és necessari que existeixin fires com ara FAMA.

El primer robatori mediàtic a la Galeria Gothsland
En aquesta edició de Fama, la pintura serà una de les grans protagonistes, ja que la mostra comptarà amb la presència de peces de gran interès com el dibuix preparatori de l’obra més important de Murillo, La Visió de Sant Antoni. Amb aquesta obra, la mostra fa un homenatge al pintor al quart centenari del seu naixement. La Visió de Sant Antoni va ser la protagonista del primer robatori mediàtic d’una obra d’art, 37 anys abans que es portessin La Gioconda del Museu del Louvre. El quadre, que estava a la Catedral de Sevilla, va ser retallat i es va intentar vendre el 1875 a un antiquari de Nova York però, gràcies a l’enrenou mediàtic que es va originar, es va poder recuperar.

Galeries participants. Les galeries participants, en la seva majoria, formen part del Gremi de Galeries de Catalunya. L’organització va a càrrec de l’empresa Vima Events i la directora és Macarena Masip. La resta de responsables de la fira són Sergi Clavell, com a president, i Héctor Albericio, com a responsable d’exposicions. Respecte a l’anterior edició, repeteixen la majoria de les galeries, com en el cas de Fernando Pinós, Antiguitats Olga de Sandoval, galeria David Cervelló, Editorial M. Moleiro, Palau d’Antiguitats, Art es Arte, Gothsland, Art Petritxol, Clavell & Morgades, galeria Roger Viñuela, Associació Estudi del Moble, Anticuario Leonora i galeria Jordi Pascual de Barcelona; Vendome joieria i Lorenart (Erlogui) de Madrid; Eurolibro (María Isabel Valladares) de Bilbao/Saragossa i Joyas Antiguas Sardinero de Bilbao/Santander/Saragossa. I en aquesta edició també participen Antoni Sadurní, galeria Dolors Junyent i El Desván de Barcelona, a més de Jorge Juan de Madrid.
Hi ha un predomini dels galeristes, antiquaris i editors de Barcelona respecte dels de Madrid. No hi ha presència de galeries estrangeres –l’any passat va assistir-hi Kotobuki-Le Cabinet, de Munic–. Segons els responsables de la fira, aquesta circumstància és deduda al fet que primer s’ha de consolidar el projecte, amb un públic fidel, per després obrir-la cap a l’exterior, sobretot per la incertesa d’aconseguir unes bones vendes per part dels antiquaris que venen de lluny, tot i que això no signifiqui un obstacle per al col·leccionista estranger, si li interessa una peça en concret.
Per Sergi Clavell, l’edició del 2017 va ser molt satisfactòria, ja que “era un any molt important per a FAMA, i ha superat totes les expectatives. El tercer any d’una fira és on es veu clarament una tendència, ja sigui a la desaparició o al creixement”. Això és un indicador que s’està actuant amb prudència, rigorositat i sentit comú. De fet, el nombre de visitants volta els 10.000, tot i que no sembli una xifra important, sí que és prou significativa, ja que no hem d’oblidar que el públic assistent és més singular, ja que va a veure només peces antigues.

Llibre de Viladecans i conferència de Thomaz. Com a complement de la fira hi ha una sèrie d’activitats paral·leles, entre aquestes la presentació del llibre Història i patrimon, del pintor Joan Pere Viladecans, on es contempla el seu procés creatiu d’aquests darrers deu anys. L’artista barceloní es mou entre la figuració i l’abstracció matèrica, on predominen els temes relacionats amb la natura, l’espai i l’existència, on sobresurten els colors vius i intensos. També cal destacar la conferència Cartografia en èpoques de descobriments, de l’historiador portuguès Luis Filipe Thomaz, i que representa “l’era més fascinant de la història de la humanitat”. D’aquest moment es conserven diversos exemplars d’atles il·lustrats amb luxoses i magnífiques pintures, com ara els atles Miller, Vallard i Universal de Fernao Vaz Dourado, tots editats durant el segle XVI. Thomaz és un estudiós de les diferents colonitzacions portugueses a l’Oceà Índic, principalment de l’illa indonèsia de Timor i Malàisia. Quant a l’edició anterior, l’Associació per a l’Estudi del Moble, que també hi és present aquest any, va fer un taller sobre la fusta com a material essencial del moble a través dels cinc sentits. També es va dur a terme una conferència de la catedràtica d’història de l’art de la Universitat de Barcelona Rosa Alcoy (filla del pintor Eduard Alcoy) sobre El saltiri anglocatalà i la il·ustració àulica a la Barcelona de Ferrer Bassa. Actualment aquesta peça és a la Biblioteca Nacional de França de París.

A les imatges, a dalt, detall del quadre de Murillo, La Visió de Sant Antoni, protagonista del primer robo mediàtic d’una obra d’art. Estand de la galeria Gothsland. A sota, Joan Ponç. Tinta i guaix sobre paper, 43,5x56 cm, 1947. Època de Dau al Set. Estand de Dolors Junyent, Galeria d’Art.