El Museu d’Art Modern de Tarragona exposa del 25 de gener al 15 d’abril del 2018 El otro Bigas Luna. La seducción de lo tangible.
“Més que un director de cinema, em considero un artista.” Aquesta afirmació correspon a Bigas Luna (Barcelona, 1946 - la Riera, Tarragona, 2013), l’incansable i inquiet creador multidisciplinari i transgressor de llenguatges. Com a director va rodar el seu primer llargmetratge el 1976, Tatuaje, primera aventura de Pepe Carvalho; va rellegir Espanya a Jamón, jamón (1992), l’erotisme el traduí en clau mística a La teta y la luna (1994) i va referir-se al maltractament de la dona a Bambola (1996). Pel·lícules inoblidables, entre moltes d’altres, d’un autor que, al llarg de la seva trajectòria, cultivà, a més, diferents pràctiques artístiques (performance, fotografia, instal·lació, dibuix, pintura...), disciplines amb les quals es mostrava igualment brollador, iconoclasta i provocador. Cinc anys després de la seva mort, aquesta obra alternativa i desconeguda, transversal i multidisciplinària es presenta en l’exposició d’homenatge itinerant El otro Bigas Luna. La seducción de lo tangible, i en el llibre que s’ha publicat amb el mateix títol (Ediciones Invisibles), que ens descobreix un autèntic retrat autobiogràfic del personatge. Un recorregut per més d’un centenar d’obres seleccionades per la seva comissària, Raquel Medina, que s’inicia als anys setanta quan, del món de l’arquitectura i el disseny, passa al d’actiu artista conceptual. Després del seu pas pel Mupam de Màlaga i el Iaacc Pablo Serrano de Saragossa, ara arriba a Tarragona la seva versió més àmplia a la doble seu del Museu d’Art Modern i al Tinglado 1. A cap altre lloc va establir tants i profunds lligams el cineasta barceloní com a les comarques tarragonines, on des dels anys 70 tingué un estudi a la Riera de Gaià i on el 2005 establí definitivament la seva residència, el taller i un hort; condicions que propiciaren la seva vinculació a la natura, la terra i el temps, que foren determinants en la darrera etapa de la seva obra plàstica. El seu llegat és de milers d’obres realitzades en sèries, la gran majoria totalment inèdites, ja que va preferir mantenir aquesta creació en el seu àmbit més íntim. La necessitat d’experimentar la sensualitat de la imatge tangible portà aquest controvertit i apassionant personatge a desenvolupar tota la seva dimensió vital i creativa, inspirant-se en el sexe, el menjar, l’espiritualitat, però també en la naturalesa. La mostra plasma les seves obsessions i el seu imaginari simbòlic sobre temes tan diversos com ara la terra, els instints, el pas del temps, els rituals o els records d’infància. Un itinerari personal des de la col·lecció d’imatges captades amb Polaroid, Retratos ibéricos, que recull fotografies i muntatges del rodatge de la pel·lícula Jamón, jamón a Los Monegros o la sèrie A fior di pelle, a partir d’imatges eròtiques manipulades, fins a arribar a treballs en tècnica mixta sobre grans lones envellides a la intempèrie. La seva faceta més intimista s’aplega en un apartat en què veiem com fusionava els seus guions i notes de rodatge com a fons dels seus dibuixos, vinculant cinema i plàstica, com ho demostra la sèrie Anfang. Un llegat sorprenent que ens revela aquest altre Bigas Luna –al marge de la seva tasca cinematogràfica per la qual és internacionalment conegut– i que és imprescindible per conèixer i entendre el personatge en tota la seva dimensió. Entre els reconeixements més importants, el 1998 fou guardonat per la Generalitat de Catalunya amb el Premi Nacional de Cinema i el 2013 l’Acadèmia del Cinema Català el va nomenar membre d’honor.