Viladomat i la técnica, nova coincidència insòlita de la Xarxa de Museus Locals

Coincidències insòlites és una activitat de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. Els museus participants posen en diàleg peces dels seus fons que impliquen una relació simbòlica, estètica o conceptual. Aquesta proposta, articulada a l’entorn de les col·leccions dels museus, ens permet reflexionar conjuntament sobre els objectes exposats, sobre els museus i sobre els municipis. En definitiva, Coincidències insòlites ens dona l’oportunitat de difondre un llegat cultural comú. Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755) és el pintor més destacat del barroc català i un artista extraordinàriament prolífic. Prenent com a referència tres pintures a l’oli damunt tela conservades al Museu Comarcal de Manresa, al Museu de Mataró i al Museu de Premià de Dalt, aquesta petita mostra planteja l’anàlisi dels materials i de la tècnica pictòrica de Viladomat i com aquesta pot haver influït en l’estat de conservació de les pintures. Mare de Déu de la Mercè. Aquesta obra ens ofereix la possibilitat d’observar la tècnica i el bastidor originals. En aquest cas, les anàlisis realitzades per l’àrea de restauració i conservació preventiva del Museu Nacional d’Art de Catalunya, ens mostren fibres liberianes formant fils de gruix irregular i lligament senzill de tafetà. No porta costures i és visible el voraviu al marge dret de la tela. Els bastidors de fusta que s’han conservat d’origen són bastigis d’encaix fix clavats amb claus de forja. Molt freqüentment, les teles han estat reentelades i reclavades en bastidors de nova factura. La transverberació de santa Teresa. La tècnica pictòrica és a l’oli, aplicada de manera molt estirada i prima al damunt de la preparació. En les obres estudiades de Viladomat, la preparació és prima, molt ben estesa i tenyida de color de mangra, tal com es recomana a l’època. Els materials identificats en algunes de les seves obres són el carbonat de calci, les argiles, els quars i els òxids de ferro o terres vermelles. En algunes de les seves obres, la subtilesa de la capa pictòrica ha provocat que l’òxid de ferro quedi a la vista i que les figures es difuminin en aquest fons terrós. L’execució és ràpida, gairebé abstracta en alguns dels detalls, amb força textura i empastament als tocs de llum. La paleta de Viladomat no és gaire extensa. A partir de les anàlisis de pigments, efectuades pel grup d’anàlisi de materials de patrimoni cultural de la Universitat Politècnica de Catalunya i pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, sabem que va utilitzar el blanc de plom o cerussa, l’orpiment per al groc, les terres ocres i rogenques, el cinabri per al color vermell, el blau d’esmalt i el negre de carbó. Per al color verd va fer barreges de terra verda i orpiment, tot i que en obra més tardana Viladomat incorpora pigments més nous, com ara el blau de Prússia. El rapte de sant Ignasi a l’hospital de Manresa. A l’obra Sant Ignasi són visibles les deformacions dels clivellats i les pèrdues que es van produir en el passat i que han estat reintegrades seguint el sistema il·lusionista; és a dir, que és imperceptible a simple vista. Les alteracions que presenta l’obra són els clivellats de la capa pictòrica en forma de cassoletes ocasionats pels moviments de contracció i dilatació de la tela que li fa de suport. De manera progressiva, es produeix la manca d’adhesió dels materials i el despreniment de la pintura formant les llacunes de pèrdua. Fins a l’11 de març es podrà visitar al Museu Comarcal de Manresa. Del 16 de març al 21 d’abril, al Museu de Premià de Dalt i del 27 d’abril a l’1 de juliol, a Ca l’Arenas. Centre d’Art del Museu de Mataró. A les imatges, a dalt, Rapte de sant Ignasi a l’hospital de Manresa. S. XVIII. Pintura a l’oli sobre tela. Museu de Premià de Dalt. © Iolanda Gòdia. A sota, Mare de Déu de la Mercè. Museu Comarcal de Manresa. © MNAC, Barcelona (2014). Foto: Jordi Calveras, i Transverberació de santa Teresa, Raig X  © Esther Gual. Museu de Mataró.