Dalí personatge al Palazzo delle Arti de Nàpols

El dia 28 de febrer s’inaugura una exposició temporal al PAN de Nàpols, el Palazzo delle Arti. Es podrà veure des de l’1 de març fins al 10 de juny. Per primera vegada a Itàlia, una exposició s’endinsa en l’imaginari de l’artista per apropar al visitant la vida d’un geni polifacètic que va convertir cadascun dels seus gestos en una obra d’art. Amb el títol Io Dalí, la mostra aplega peces provinents de la col·lecció de la Fundació Dalí entre les quals s’hi compten pintures, dibuixos, fotografies i revistes que repassen la manera com el pintor va crear el seu propi personatge, explorant i desvelant alhora l’altra vida de l’artista català, la menys coneguda, però fonamental per entendre la seva increïble personalitat. També s’hi projectaran vídeos i pel·lícules que provenen d’arxius de diversos països i que recullen les performances i les freqüents i gens improvisades aparicions de Dalí en els mitjans de comunicació, des de les portades de les revistes —com ara Time, el 1936— fins a la seva participació, en qualitat de convidat, en un concurs americà tan popular com What’s My Line?, emès el 1957 per la CBS. L’exposició està comissariada per Laura Bartolomé, Lucia Moni, amb l’assessorament científic de Montse Aguer, directora dels Museus Dalí, i de Rosa Maria Maurell, del Centre d’Estudis Dalinians (de la Fundació Gala-Salvador Dalí) i, per part de C.O.R., per la seva directora científica Francesca Villanti. És una iniciativa de l’Àrea de Cultura i Turisme de l’Ajuntament de Nàpols i de la Fundació Gala-Salvador Dalí. La direcció general del projecte és d’Alessandro Nicosia. L’organització i la realització van a càrrec de C.O.R. «Dalí no només assoleix la genialitat», escriu Laura Bartolomé, «sinó també una immortalitat inusitada del seu geni». Salvador Dalí és un creador en el sentit més ampli del terme, un artista que ultrapassa l’àmbit estricte de la pintura. Dalí, en efecte, és pintor, dibuixant,  pensador, escriptor, amant de les ciències, catalitzador de les avantguardes, il·lustrador, dissenyador, cineasta, escenògraf... Un artista que experimenta en tots els camps de la creació, inclosos els més innovadors, com ara les instal·lacions i les performances, i que elabora la seva obra partint tant de llenguatges artístics complexos i heterogenis com de la construcció del seu propi personatge. I ho fa de manera sistemàtica, gairebé programàtica, amb el desig de seduir la societat de masses. Des dels primers autoretrats, pintures i dibuixos dels anys vint i quaranta es fa evident el desig de l’artista de mostrar-se al món amb tota la seva genialitat. En l’exposició es poden veure, entre altres peces, l’Autoretrat amb coll rafaelesc (1921) i diversos dibuixos destinats a il·lustrar la seva autobiografia, Vida secreta, publicada el 1942. Dalí és el geni, el personatge, l’artista que es transforma a si mateix en una de les seves creacions més cèlebres i que esdevé així el referent natural d’artistes de la categoria d’Andy Warhol. «Per a Dalí», explica Francesca Villanti, «l’ús dels mitjans es converteix, com la utilització d’una llengua, en un acte performatiu que pot produir resultats significatius, en un dels instruments més potents als quals l’individu pot recórrer per a la posada en escena de si mateix, per a la narració i, sobretot, per a l’autopropaganda. Dalí comença a pensar en ell mateix com en una marca que cal promocionar i controlar. Descobreix que la imatge mediàtica és comunicació, però també, i abans que res, un procés creatiu». Disposat a afrontar qualsevol repte, ja fos el de concebre un objecte de disseny, crear la portada d’una revista, col·laborar amb una escenografia en un muntatge teatral o idear vestits per a un ball, Dalí, a més, estava sempre atent a les novetats del món científic, fins al punt d’abordar la recerca de la tercera dimensió i anticipar així el que seria el 3D. El nucli central entorn del qual gira l’exposició està integrat per les seves obres de finals dels anys seixanta i de tota la dècada dels setanta: obres estereoscòpiques que permeten veure la pintura en tres dimensions. Aquests quadres, que s’exposaran amb les instal·lacions necessàries per apreciar-ne els efectes tridimensionals, il·lustren a la perfecció l’interès de Dalí per les noves fronteres de la visió. Algunes de les fotografies que es podran veure a la mostra són les extraordinàries instantànies de Philippe Halsman amb els celebèrrims bigotis del geni com a tema principal. En aquestes fotos, Dalí adopta una posa buscada, però n’hi ha d’altres a través de les quals podem assistir a moments de la seva vida quotidiana. Cada fotografia, cada esdeveniment eren viscuts com una representació. A Dalí, que s’esforça perquè el seu aspecte i el seu comportament siguin considerats tan surrealistes com el seu art, devem precisament la invenció de l’artista com a divo. Sobre aquesta qüestió, Lucia Moni escriu: «A mesura que la popularitat de Dalí augmenta, l’artista pren consciència de la necessitat d’adoptar alguns atributs senzills però precisos que l’identifiquin als ulls del gran públic, alguna cosa que pugui resistir el pas del temps, que sigui fàcil de reconèixer i que l’ajudi a fer la seva imatge eterna, immortal. Vet aquí el perquè dels seus bigotis i d’aquests ulls oberts de bat a bat que fixen la mirada en l’objectiu, sigui fotogràfic o televisiu; una mirada penetrant que arriba a l’espectador i que queda impresa en la ment i en la memòria col·lectiva». El que es proposa és un gran viatge per la ment d’un dels intèrprets més genials del segle XX, una mostra que ajudarà a entendre la vigència, el talent i el caràcter únic de l’artista, de manera que al final de la visita es podrà copsar realment el significat de la paraula “geni”. En paraules de Montse Aguer, «a través de Dalí ens endinsem en un univers singular, complex i pertorbador que ens fascina i inquieta, que ens interpel·la i ens convida a somiar, en el sentit més ampli del terme». A la imatge, Autoretrat amb coll rafaelesc . c. 1921. © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, /SIAE 2018.