Cinc anys de Districte Cultural LH

El Districte Cultural de l’Hospitalet va néixer ja fa cinc anys sota la tutela de l’Ajuntament de la segona ciutat més gran de Catalunya, que, en plena crisi, i gràcies al fet d’oferir uns preus molt més competitius que la seva veïna Barcelona i gaudir d’un teixit social saludable i acollidor, va atraure artistes, galeries i altres institucions en relació amb el que es coneix com a indústries culturals i creatives (ICC). De bon inici es va situar com a objectiu la difícil tasca de convertir la cultura en l’eix entorn del qual la ciutat anés girant, al seu ritme, per poder esdevenir un hub de les arts, el disseny i la cultura. Des d’aleshores, el Districte Cultural s’ha estès per tota l’urbs, ha situat el seu quarter general al Centre Tecla Sala i s’ha vinculat amb diferents esdeveniments artístics que desborden els límits de Barcelona. Primera etapa. Durant aquesta primera etapa d’expansió en què s’ha pivotat entorn de l’esfera artística de la ciutat, el crític i historiador de l’art Albert Mercadé ha jugat un paper clau en la direcció artística, ha navegat de manera intel·ligent entre els fluxos culturals que han anat arribant a l’Hospitalet i ha afavorit una clara consolidació d’aquesta tendència el 2017, moment en què la regidoria de Cultura de la ciutat també s’ha posat al capdavant del projecte. Gràcies a la feina conjunta, ara ampliada a altres registres culturals, si posem els números sobre la taula, tot plegat es fa evident de manera ràpida i clara: s’ha passat d’unes 200 ICC el 2014 a més de 500 en l’actualitat. L’origen d’aquesta puixança és el projecte L’H ON, que pretenia reflexionar sobre els eixos estratègics que estaven transformant la ciutat a principis de l’actual dècada. Davant del gran actiu en forma d’entitats i agents socials de què disposava –i disposa– l’Hospitalet, es va apostar per fer d’aquest indret un enclavament d’interrelació entre els creadors i l’economia, on els productors culturals es puguin relacionar amb la ciutadania i entre si. El Districte Cultural LH no té una frontera clara i perfectament delimitada, sinó que busca la varietat i la flexibilitat, ja que només amb adaptació es pot fer front a un present volàtil com és especialment el cultural. La solvència del consistori hospitalenc també és clau en la prosperitat del projecte Districte Cultural LH, ja que gràcies al capital municipal s’ha enfortit la xarxa creada per centres culturals, biblioteques, auditori, teatre, escoles i museus amb el Centre Tecla Sala al capdavant. A això cal afegir també el capital privat, centrat en arts gràfiques, i durant els darrers anys creixent també en arts visuals i escèniques; tot sense oblidar un sector associatiu potent però amb necessitat d’enfortir el seu teixit. Traduït en xifres, parlem de 3.000 llocs de treball i d’un moviment econòmic d’uns 300 milions d’euros. Planejar el futur. Per fer valer una trajectòria que ha demostrat tenir èxit, el Districte Cultural de l’Hospitalet planeja un futur basat en els següents pilars: promoció i difusió del projecte, promoció d’activitats i consum cultural, creació de sinergies que ajudin a la implementació dels agents nouvinguts al teixit local i la creació d’un servei educatiu que posi en contacte la tasca del Districte Cultural amb les escoles. Tot sense deixar de banda la promoció d’exposicions, que aquest 2018 estarà marcada per una gran mostra del fotògraf Manu Brabo, premi Pulitzer 2013, en què s’aprofundirà en la tasca fotoperiodística d’aquest creador en zones de conflicte armat. Cal, però, no perdre’s en l’abstracció de les xifres i tocar de peus a terra; què podem destacar d’aquest passat 2017 del Districte Cultural LH? D’una banda, l’exposició Silver Songs. La música d’Andy Warhol, celebrada a l’espai fabril de Can Trinxet, a Santa Eulàlia; que recreava l’ambient de la Factory al mateix temps que el discurs reivindicava el paper de Warhol en el món del disseny gràfic musical. A més, l’exposició es va inserir juntament amb altres iniciatives repartides pel Districte en el festival Loop (amb el qual ja es va col·laborar amb la mostra 1.000 cavalls de potència el 2016), cosa que apropa la feina feta a l’Hospitalet a un certamen de trajectòria meteòrica i en plena expansió internacional. D’altra banda, cal destacar la celebració del CREA, la festa de l’art i la creativitat del DCLH, que mostra el vessant més transversal de la iniciativa del districte en unes jornades d’activitats que posen en contacte gran part dels agents culturals de la ciutat i que pretén esdevenir una cita periòdica. Tanmateix, el que fins ara ha marcat una diferència cabdal en el teixit cultural de l’Hospitalet i el projecte del Districte és sens dubte l’abundància i la qualitat dels artistes que han passat per la ciutat i els que en l’actualitat hi treballen. Pels tallers i espais repartits per la ciutat –a mig camí entre residències artístiques i fàbriques de creació– han passat noms clau en les arts plàstiques actuals a Catalunya, com ara els de Pere Llobera, Rasmus Nilausen o Francesc Ruiz Abad, que resideixen o han residit al Districte (o que hi han col·laborat), i això és un valor impossible de calcular en xifres: la possibilitat de tenir la col·laboració i la feina dels creadors de l’avantguarda artística del país és un actiu preciós com n’hi ha pocs i que exigeix ser gestionat curosament. A les imatges, a dalt, Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat. Foto Toni Postius. A sota, Festival CREA.  Foto Álvaro García.