Manuel Molí exposa al Museu d'Arquitectura i Urbanisme

Del 22 de febrer al 13 de maig del 2018 el Museu d'Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal, MAU, d'Almacelles presenta Quaderns del Mau, una exposició homenatge a Manuel Molí. El Bosco lleidatà. La crítica i la sàtira són recursos als que acudeixen molts artistes quan la seva voluntat és denunciar fets, accions, episodis històrics i personatges entre altres. La Història ens ha donat grans artistes que han denunciat a través de les seves creacions. Els pintors i gravadors ho han fet amb pinzells, llapis, cisells, olis, aquarel·les, paper, fusta o tela mentre que els escriptors ho han fet amb una ploma i un full de paper. La crítica i la burla no són una exclusivitat dels pintors encara que sí és cert que l’obra d’aquests és més vistosa i en moltes ocasions té molta més repercussió. Les seves obres en la majoria de casos molt provocadores, són avui admirades arreu: el Bosco o Francisco de Goya en són dos reconeguts exemples d’un passat llunyà. Per altra banda en Manel Molí ho és d’un passat més recent. La seva obra, molt prolífica des dels anys setanta fins la seva mort va ser censurada en els seus inicis per aquesta crítica provocadora i burlesca que feia a una part de la societat, en un moment en què el franquisme encara era molt viu. Tanmateix ell mai va desistir. Un total de 28 obres s’exposen en aquesta mostra que vol ser un homenatge al pintor de La Portella. Provenen de diferents col·leccions privades: Arnó-Vila, Sandra Artigues, Francesc Mestre, Salvador Mourullo i Molí i Carolina, als propietaris de les quals el museu agraeix la seva bona predisposició. Sense aquesta no hagués estat possible la presència d’aquest gran artista a Almacelles. Menció especial mereix el col·leccionista d’art Josep Anton Arnó al ser-ne el promotor, motivat per la qualitat artística d’en Molí i el poc coneixement de la seva obra a la que un dia va ser casa seva. De ben segur que l’obra d’en Molí deixarà perplex a més d'un. La raó s’evidencia quan hom posa la mirada en qualsevol de les seves obres, ja sigui un oli sobre fusta o tela, un gravat, una tinta o un llapis sobre paper.A la pregunta: Era Manel Molí un provocador? Doncs segurament sí ho era, de la mateixa manera que ho han estat tants i tants artistes que no han seguit els cànons i les tendències del moment. I la seva obra tal com deia ell fa uns anys: agradarà o no, però a ningú deixarà indiferent. Vosaltres direu. Passeu, contempleu i valoreu. Biografia Manuel Molí Torrelles va nàixer a La Portella l’any 1936 i a l’edat de 13 anys es traslladava amb la família a Terrassa fugint de la repressió del franquisme. Només arribar-hi es va posar a treballar com a manyà en un taller de maquinària tèxtil. Fou cap als anys setanta que va començar a dedicar-se a la pintura i ben aviat la seva obra va esdevenir una crítica ferotge contra la injustícia social i política del moment. Es feia ben visible la seva posició contra el franquisme i la seva estima a Catalunya. Aquesta postura va fer que, en la dècada dels anys 50, fos vetada en alguns cercles. Tanmateix en aquells espais que se sortien dels circuïts més oficialistes com el Centre Excursionista de Terrassa, l’Ateneu d’Arenys de Mar o el Museu Municipal de Mataró, Molí va exposar-hi. En els anys 70 la Galeria Adrià de Barcelona va exposar la seva obra en diverses ocasions i any rere any moltes altres galeries dins i fora del país també van fer-ho. La seva obra, que podríem qualificar de surrealista i fantàstica, la formarien entre 800 i 1.000 peces aproximadament; entre olis, dibuixos i gravats. Ningú s’atreveix a donar una xifra exacta quant al número d’obres perquè aquestes estan en mans de diferents col·leccionistes d’art i amics que les han anat adquirint en vida de l’artista. Una cosa és ben visible i és que en totes elles hi apareixen animalons, figures humanes d’allò més grotesques, monstres, i altres elements ben irreals que en la majoria de vegades els acompanyen paisatges idílics. Un món al que artistes com El Bosco, Goya, Nikolai Zaitsev, Zolzislaw Beksisnki o José Luís Serzo també s’hi han submergit. Són moltes les ciutats on l’obra d’en Manel Molí ha estat exposada, i ha estat ben rebuda i ben valorada: Munic, Estocolm, Nova York, Madrid, Barcelona, Alacant i Estocolm en són una mostra. Però si una ciutat destaca, aquesta és Terrassa. El nombre d’exposicions és llarga, tanmateix en destaquen la col·lectiva Paranoia que la Galeria Cyprus Art de Sant Feliu de Boada va organitzar el 2003; i les individuals Molí comissariada pel crític i historiador de l’art Josep Miquel Garcia exposada l’any 2008 a la seu dels Serveis territorials de Cultura a Lleida; i Manel Molí 1936-2016 comissariada pel col·leccionista d’art Salvador Mourullo a la seu dels Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa el 2016. El mes de maig d’aquell any 2016, moment en què la ciutat de Terrassa li brindava aquest homenatge pels 80 anys de vida fent un repàs a la seva carrera artística, ens va deixar. A la imatge, detall de S/t, núvia al revés, 1973.