Art que camina arriba a la galeria Collblanc,

La galeria Collblanc, Mas Tomàs de Culla, acull del 3 de març al 29 d'abril la mostra Rotació i Traslació de Cheater's Collective. Com diu Francesco Careri en el seu llibre "Walkscape": "... el recorregut es va convertir en la primera acció estètica que va penetrar en el territori del caos, construint un ordre nou sobre les bases del qual va desenvolupar l'arquitectura dels objectes col·locats en ell. Caminar és un art que conté en el seu si el menhir, l'escultura, l'arquitectura i el paisatge. "Aquest acte, inherent a la curiositat humana, de descobrir, de colonitzar el món, d'adaptar-lo als nostres gustos i comoditats, ens ha portat a principis del segle XXI a una situació extenuant. Ja sabem com és el nostre planeta, la profunditat de les seves avencs oceàniques i els sòls amagats a la selva més fosca, gràcies a l'avanç de les tecnologies. Ara, més que mai, el desplaçament nòmada o de descobriment ens sembla gairebé impossible. L'exposició "rotació i traslació" que Cheaters 'Collective presenta a la galeria Collblanc, recull part del work in progress, "Wild side", que els artistes Antonio Luque i Francesc Roig van començar el 2014. "Rotació i traslació" ens parla, a partir dels moviments terrestres, de la pèrdua de l'ego presentant un aspecte crític al món de la globalització, de la destrucció del paisatge, del invasiu factor humà amb la seva necessitat de modificar el medi. Però "rotació i traslació" també es desenvolupa a partir de la teoria de cordes, de la destrucció i construcció del caos. Una obra complexa i plena de múltiples lectures. "Panorama IV", es desenvolupa sobre una realitat alterada, realitzats a partir d'antigues fotografies aèries de Barcelona i de la Costa del Maresme, utilitzant la ciutat com un patró en constant canvi, la mesura i l'aparent ordre de l'arquitectura es veu modificada pel dibuix, sobre aquesta, amb patrons lineals. "Wild side, derelictes". Les bosses de derelictes són composicions realitzades amb plàstics trobats a platges de diferents parts del món que han estat portats pels corrents oceàniques. Plàstics que es troben al final del seu cicle i que a partir del nou ús que li donem en aquesta obra, comencen un de nou. Cada bossa està marcada amb una identificació de caràcter museístic. Els plàstics són vestigis de vides, engolits i expulsats pel mar, en un esdevenir constant. Conformant una paràbola de la nostra pròpia existència. El vídeo "Souvenirs, the big trip" ens transporta, com fa els dervixos en el Sema, a navegar en el temps, a partir de cada gir, traslladant-nos a un estat de consciència del nostre món, mentre el so del mateix recull el soroll del desglaç del pol nord. Passa el contrari al vídeo "traslation", una carretera sense fi, un moviment sense pausa, un viatge el·líptic de 1800 km, en què el paisatge, viu una contínua modificació, sent omnipresent la pressió de l'home sobre el mateix. A la imatge,  Antonio Luque i Francesc Roig.