El dia 8 de març a les 19.30 h. s'inaugura al Centre d'Art Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat Pepe Espaliú. Tres Temps. Barcelona/L'Hospitalet: 1975-1989-1993, que aborda la producció d’aquest artista en tres moments clau de la història recent del nostre país. 1975: auge de l’art conceptual; 1988: postmodernitat, movida i desencant, i 1993: crisi de la sida i ressaca després de l’entusiasme. Tres moments, un artista, dues ciutats i alguns actors no secundaris.
Pepe Espaliú (Còrdova, 1955 - Madrid, 1993) va ser un dels artistes més destacats de la generació espanyola dels vuitanta. Pintor, escultor, dibuixant i escriptor, va desenvolupar una obra coherent i significativa relacionada molt estretament amb la reflexió sobre la pròpia identitat. Al seu treball se li deu una de les més profundes conceptualitzacions de la vivència de la SIDA, malaltia motiu de la seva defunció i amb la qual va dialogar amb valentia en el plànol artístic i sobre la qual va produir algunes de les seves obres més importants.
En un moment de relectura de la historiografia de l’art i de la crítica realitzades al nostre país durant els anys vuitanta i noranta del segle XX, la revisió crítica de l’artista cordovès Pepe Espaliú sembla més que necessària. No només per la importància que el seu projecte creatiu va tenir en la construcció del boom de l’art espanyol, sinó per la manera en què el seu tarannà ajuda a exemplificar, més enllà dels paradigmes teixits per la crítica d’aquella època, altres acostaments que havien sigut poc visibles o ocults.
Investigant sobre la producció de l’artista i des d’una plataforma com la col·lecció del Centro de Arte Pepe Espaliú, és ressenyable la important relació que va mantenir amb la ciutat de Barcelona i l’Hospitalet des d’un sentit no només físic, sinó com a capital simbòlic del qual va extraure nombroses influències intel·lectuals, artístiques i vitals que el van acompanyar des dels inicis de la seva carrera fins als darrers dies.
Coincidint amb el 25è any de la mort de l'artista, aquesta exposició intenta traçar una història circular sobre la seva producció. S'obren així altres històries que es creuen de manera cronològica amb la seva primera exposició individual el 1975, en ple apogeu de l’art conceptual a Catalunya, a la Sala Municipal d’Exposicions de l’Hospitalet de Llobregat, i que acaben amb la seva darrera exposició individual el 1993.
A la imatge, fragment del cartell de l'exposició 'Pepe Espaliú - Guillermo Paneque, 1988' a la galeria Carles Taché de Barcelona.