Kubo-Kutxa presenta una exposició antològica del pintor Alejandro Garmendia


La sala Kubo-Kutxa de Sant Sebastià presenta l'exposició antològica Alejandro Garmendia. Paisatges, enigma i malenconia, del 2 de març al 27 de maig de 2018. Comissariada per Fernando Golvano, la mostra proposa un recorregut exhaustiu per la variada trajectòria de l'artista donostiarra, mort el passat any. El talent multifacètic d'Alejandro Garmendia segueix certa deixant moderna de les poètiques transgressores de les primeres avantguardes artístiques.
 
L'exposició mostra més de 100 obres d'aquest prolífic autor, incloent-hi olis, obres de tècnica mixta, escultures, dibuixos, collages, còmics, performances, així com una col·lecció de sorprenents peces musicals i dues pel·lícules (Berlín i Gilles de Rais).
 
La travessia vital i creativa d'Alejandro Garmendia va estar modulada per les ciutats en què va viure i va treballar: París, Donostia / Sant Sebastià, Bilbao, Madrid, Barcelona, ​​Edimburg, Nova York, Hendaia.
 
Les obres provenen majoritàriament de col·leccions privades, però no falten algunes peces importants procedents d'institucions, com Kutxa Fundazioa o el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia.
 
El catàleg de la mostra inclou textos de Fernando Golvano, Francisco Javier San Martín, Pablo Milicua, Cecilia Andersson, i el mateix Alejandro Garmendia (titulat Llicenciat). 
Alejandro Garmendia
 Alejandro Garmendia "Sander" (Donostia / Sant Sebastià, 1959), com era anomenat pels seus amics, és un dels artistes més polifacètics i enginyosos que podem trobar a la creació contemporània del nostre context
 
Nomadisme per les arts visuals -de manera principal per la pintura i el collage, però també per les arts gràfiques, el còmic i el vídeo-, per la creació musical en registres diversos -des de l'acció performativa de signe dadaista i pop fins a la creació sonora de base electrònica-, o també per una fugaç incursió narrativa.
 
En tots aquests escenaris creatius desplegaria una voluntat experimental, irònica, de vegades satírica i, gairebé sempre, malenconiosa.
 
La imbricació d'aquests diversos maneres específiques configuraria el més substantiu del seu propòsit artístic, a saber: una passió multidisciplinar per donar forma a una travessia per la vida i el món, als enigmes i desordres que recorren tota existència.
 
La travessia de Garmendia s'associa als seus llocs de residència i creació: Sant Sebastià, Bordeus, París, Bilbao, Barcelona, ​​Madrid, Nova York, Edimburg i Hendaia representen una altra trama d'afectes i cruïlles que van deixar la seva empremta en les seves obres.
 
Viu amb la seva família a l'exili, primer a Bordeus, després a París, fins que torna al seu Sant Sebastià natal el 1975.
 
Entre 1980 i 1985 estudia Belles Arts a Bilbao, i amb Visiu Solars i altres amics formaria un col·lectiu informal que s'autodenominava "La comunitat llatina" i que es dedicava a intervencions efímeres en bars o en parets de Bilbao, a la realització d'il·lustracions gràfiques i grafits.
 
Resideix a Madrid entre els anys 1987 i 1991, on treballa les tècniques litogràfiques amb Don Herbert, ia Nova York entre 1994 i 2005, i després s'instal·la definitivament a Hendaia.
 
L'interès pels paisatges és substantiu en la trajectòria de "Sander". En el període que comprèn de finals dels vuitanta a mitjans dels noranta anirà donant forma a aquesta inquietud.
 
Gran experimentador, empra l'atzar en la seva creació, com a resistència a la teoria i a la norma, aconseguint imatges que poden transitar entre suports, escales i formats diversos. Es mou amb comoditat en el collage i el fotomuntatge, maneja tècniques mixtes i inventa peces en el límit entre la pintura i l'escultura, dotant-fins i tot de so.
 
No en va, en la trajectòria de Garmendia està sempre present una inquietud per la música en modalitats diferents. El 1991 va formar el grup Fat Esteve amb el seu amic Mauro Entrialgo, al qual s'uniria després Juanjo Pedregosa. D'altra banda, a partir de l'any 2000 gravaria més de quaranta peces experimentals.
 
La creació audiovisual va ser una altra modalitat que iniciaria a partir de l'any 2005 i li va permetre establir un diàleg amb la música i la pintura.
 
Sander va tenir, sense cap dubte, un enginy revolucionari. A la imatge, Chinese sopu, 2066 d'Alejandro Garmendia.